El Tribunal es basa en dos arguments principals per a acceptar el recurs i tombar la regulació. El primer, és la falta d’un tràmit en el procediment d'aprovació del Reglament que va rebre llum verda a l'octubre del 2017 i que hauria d’haver-se sotmès a un segon període d'informació pública després que es fessin, segons el Tribunal, “modificacions substancials”. El segon, és que el Reglament "omet tota referència a la necessitat" de tenir l'autorització de l'Estat i tampoc respecta l'article 71 de la llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, que obliga a un "previ acord per majoria absoluta del ple i autorització del Govern de la Nació". Tanmateix, el Reglament continuarà en vigor fins que es resolgui el recurs que presentarà l’Ajuntament

Aquesta Sentència suposa un atac a la sobirania local i als processos de participació ciutadana, atès que dificulta la realització de consultes sobre assumptes d'interès del veïnat i necessitats de l'àmbit local. També a la Carta Europea d'Autonomia Local en tant que reconeix "el dret i la capacitat efectiva de les Entitats locals d'ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la Llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants".

Contràriament al que apunta el TSJC, des de l’Observatori DESC entenem que els Ajuntaments han de tenir vies àgils i efectives que facilitin els mecanismes de participació directa de la ciutadania, com són les consultes ciutadanes,  sobre els assumptes públics d’interès general.

D’altra banda, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1.610/2019, de 20 de novembre de 2019 (http://ves.cat/eq0k), ha decidit mantenir el contracte de gestió de l'abastament d'aigua potable de Barcelona i 22 municipis de l'àrea metropolitana més a la societat mixta Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua (Abemcia), controlada per la Agbar (70%), La Caixa (15%) i l’AMB (15%). El TS esmena així el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dóna la raó a Agbar.

El 2016, el TSJC va anul·lar l’adjudicació a l’empresa mixta per considerar que no s’havien respectat els principis que regeixen la contractació pública, en haver adjudicat directament el contracte a Agbar mitjançant un procediment negociat sense publicitat. El TSJC va resoldre que no existien raons tècniques suficients ni drets d’exclusiva impeditius de la concurrència competitiva al procediment d’adjudicació del contracte, ni existia una valoració del cost econòmic que justifiqués la renúncia a la competència. A més, assenyalava que l’empresa no disposava de títol concessional per a la prestació del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat.

Ara, el Tribunal Suprem tomba aquesta decisió i aposta per una sobrevaloració del patrimoni d’Agbar, considera vàlida una concessió franquista atorgada per l’Estat el 1953 per un període de 99 anys i justifica la via del procediment negociat sense lliure concurrència. També considera que que l’assumpció de la titularitat del servei per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no es va dur a terme fins el 2012, amb l’adopció dels acords impugnats. En definitiva, el TS realitza una interpretació opaca i caduca de la normativa de règim local i de contractació pública que afavoreix la mercantilització d’un bé comú i essencial, com l’aigua.

Des de l’Observatori DESC lamentem aquesta decisió del TS, que dona via lliure a l’oligopoli de les grans empreses que fan negoci amb un servei públic que hauria de ser gestionat de forma directa pels Ajuntaments, amb participació ciutadana, garantint l’accés universal i protegint el recurs natural. Continuarem vetllant perquè es respecti el dret humà a l’accés a l’aigua potable i la gestió no mercantil dels béns comuns i de primera necessitat.

Així doncs, davant les últimes decisions tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com del Tribunal Suprem, defensem que la justícia ha de facilitar els mecanismes i processos d’empoderament ciutadà i no els interessos privats de lobbies empresarials.