L’Observatori DESCA fem públic avui el resum de dos informes que avalen la possibilitat de restringir la compra d’habitatge a persones no-residents per evitar l’especulació immobiliària per a ús no residencial i especulatiu (segones i terceres residències de luxe, pisos turístics, etc.) a l’estat espanyol. Els informes han analitzat els casos del traspàs de pisos des del mercat residencial cap el mercat turístic, provocant l’expulsió de residents sigui per la manca d’oferta i l’increment del preu associat. 

Durant el més cru de la pandèmia -del 2020 al 2021- es va disparar la compravenda d’habitatges per part de no residents a les Balears i Canàries un 93% i un 61% respectivament; el 2022 a les dues illes més d’un terç de les transaccions eren de compradors internacionals. En paral·lel, els preus dels lloguers segueixen desbocats arreu de l’estat; menys famílies poden pensar en comprar un habitatge i cada dia són desnonades famílies de casa seva. Aquest fenomen fa anys que s’està produint aquí i a altres territoris de l’Estat com Màlaga, València i Catalunya i suposa una greu vulneració del dret a l’habitatge -la major part de les famílies residents no poden assumir els 1.200 € de lloguer mitjà a ciutats com Barcelona- i és un dels motius que han impulsat les recents onades de protestes arreu de l’Estat, començant precisament per els dos territoris insulars, i que a Catalunya s’han convocat pel proper 6 de juliol a Barcelona i Girona.

Els dos informes consten de tres parts: en primer lloc, fan un recull de dades estadístiques oficials del mercat d’habitatge, l’exclusió residencial i la construcció d’habitatge a les dues regions insulars que exposen la problemàtica actual de manca d’accés a l’habitatge per part de la població autòctona i en  tots dos casos apunta al fet que aquest increment s’explica per l’augment de la compravenda d’habitatge per part de no residents -els quals disposen de majors ingressos- i per l’acció d’inversors per fer-ne lloguer de temporada/turístic. En segon lloc, apunten una sèrie de mesures similars que s’han aplicat a altres països, tant de la Unió Europea com de fora. Entre ells hi destaquen, entre d’altres,  Canadà, que va posar en marxa el 2022 una restricció de compra a persones i empreses -i que s’allargarà fins al 2027-, alguns municipis de Països Baixos que han posat limitacions a la compra d’habitatge i Singapur i Alemanya, on s’han aplicat majors impostos a la propietat no resident. Finalment, com a element clau dels informes, s’inclou una valoració jurídica que assegura que aquesta mesura pot encaixar en les normatives europea i estatal, ja que hi ha nombroses sentències judicials que supediten el dret a la propietat privada a la necessitat de garantir altres drets com l’accés a un habitatge, la defensa del medi ambient i el territori, entre d’altres, en pro de l’interès general. 

Respecte a la fórmula per aprovar-la, els informes expliquen que hi ha diverses alternatives, tot i que la més senzilla seria que l’estat espanyol aprovi una llei amb les bases que permeti a les diferents comunitats autònomes aplicar i desenvolupar aquesta restricció, tal com s’ha fet amb la Llei pel Dret a l’Habitatge i el control de preus de lloguer -que es va aprovar fa poc més d’un any i que recentment el Tribunal Constitucional ha avalat en la seva pràctica totalitat.

Turisme, habitatge i la defensa del medi ambient

Si bé el principal objectiu d’aplicar aquesta mesura és la d’evitar l’especulació immobiliària i garantir l’accés a l’habitatge a tota la població, també cal tenir en compte que de prohibició de compra d’habitatges per part de no residents té efectes en altres àmbits com pot ser l'ordenació territorial i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, la mesura de prohibició de compra d’habitatges per part de no residents es podria presentar com una mesura complementària a les mesures normatives de  suspensió de noves llicències hoteleres o dels pisos turístics, aprovades per diferents autonomies o en l’àmbit local (per exemple, el Pla Especial Urbanístic per a la Regulació dels Establiments d’Allotjament Turístic -PEUAT- de Barcelona, el Decret Llei, d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears, el Decret Llei català 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic), que també tenen com a objectius complementaris la lluita contra la crisi climàtica, el manteniment de l’equilibri sobre els recursos naturals i mediambientals, així com la correcta correlació entre la població flotant i la demanda de recursos hídrics i energètics.

Fa anys que les lluites socials han alertat sobre l’acció especulativa que té com a objecte l’adquisició del parc d’habitatge per part d’actors internacionals com els fons d’inversió -també coneguts com a fons voltor-, que destinen els immobles a usos turístics, habitatge de luxe o bé com a inversió rendible, i que resulten en uns efectes nefastos sobre el dret a l’habitatge de les persones residents a les ciutats, com en el cas de Barcelona. El Govern espanyol va anunciar fa uns mesos la derogació de les conegudes com a Golden Visa (la concessió d’un visat a aquelles persones no residents a la UE que realitzin una inversió immobiliària a partir dels 500.000 euros) que ja de per si es tracta d’una mesura insuficient -atès que la dinàmica especulativa es produeix per altres vies- i que a més no s’ha arribat a produir per la paralització de la Llei del Sòl del PSOE al Congrés dels Diputats. 

Així mateix, les diferents associacions veïnals han posat sobre la taula l’impacte de la turistització en l’espai públic i el teixit econòmic i social als barris, tal com s’està veient amb la celebració de Barcelona de la 37a edició de la Copa Amèrica. En paral·lel, els moviments ecologistes dels territoris més saturats han advertit sobre la degradació dels entorns naturals fruit d’aquesta massificació i sobreexplotació dels recursos, com és el cas del Mar Menor a Múrcia i molts d’altres. No és cap casualitat que la cadena de protestes dels darrers mesos de l’any 2024 a diferents ciutats insulars i de la costa mediterrània de l'estat espanyol, hagin estat impulsades per aliances entre moviments socials en defensa del dret a l'habitatge, contra la turistització i l'ecologisme.