Alerta: enèsima reforma legal regressiva al Congrés que precaritza el dret a l’habitatge
La tramitació de la proposició de llei sobre la ocupació il·legal d’habitatges, impulsada pel PDeCat, finalitza avui amb la votació a la comissió de Justícia al Congrés dels Diputats.
La proposició de llei que es pretén aprovar avui al Congrés, mitjançant la Llei de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en relació a la ocupació il·legal d’habitatges, és un clar retrocés en matèria processal i de drets a les persones vulnerables. Sota el pretext inicial de fer front als ‘fenòmens mafiosos’ i ‘d’okupació’ il·legal premeditada amb finalitat lucrativa’, el text legislatiu suposa en realitat l’augment de les dificultats habitacionals de la població i major desprotecció front al risc d’exclusió residencial.
Fa un any, organitzacions socials vinculades a la defensa dels drets fonamentals com Irídia i l’Observatori DESC (veure comunicat) o la pròpia PAH (veure comunicat) denunciàvem la perillositat deriva que podria significar l’aprovació d’aquesta proposició de llei en matèria de garanties i drets, i es que “en lloc de posar el focus en l’actuació contra les màfies, s’acabaria perjudicant a les víctimes d’aquestes, agreujant la seva situació d’exclusió residencial”.
L’exposició de motius no fa referència a cap xifra que permeti avaluar la situació i justificar aquesta modificació legislativa. Es més, presenta com fets desconnectats els desnonaments respecte l’estat de necessitat habitacional que porta a moltes famílies a accedir a habitatges mitjançant la ocupació. Les poques dades existents demostren que la majoria de les ocupacions es concentren a habitatges de grans propietaris, principalment entitats financeres i fons voltors i, a més, es tracta de persones provinents d’altres desnonaments d’hipoteques o de lloguer sense que l’administració garanteixi cap mena de reallotjament (veure Informe, abril 2018).
La Llei que es vota avui al Congrés, lluny de anar a l’arrel del problema acabarà per desprotegir les persones que han accedit de forma precària a l’habitatge. La nova norma donaria llum verda als desnonament sense la celebració de judici, atorgant cinc dies per oposar-se i sense recurs davant el jutge que dicta el desnonament. En cas d’arribar a judici, l’únic motiu d’oposició es restringeix a la possessió del títol, extrem que impedeix al jutge emetre un judici de raonabilitat o proporcionalitat sobre la situació com la presència de menors. Per suposat, no es proposa cap mesura per desincentivar l’existència de les anomenades ‘màfies’ que es citen en l’exposició de motius.
Nacions Unides s’ha dirigit en dues ocasions a l’estat espanyol denunciant la vulneració del dret a l’habitatge que suposa l’actual procediment de desnonament (veure comunicat de la PAH i del Observatori DESC), inclús ha paralitzat mitjançant mesures cautelars desnonaments per ocupació per ser contraries als estàndards internacionals de drets humans. Contràriament a les directrius de la ONU, aquesta llei suposa una absoluta desprotecció de les persones que estan ocupant, sense tenir en compte la seva situació de vulnerabilitat. Si és ben cert que es produeix la obligatorietat de comunicar als serveis socials la situació de desemparament que produeixi la pèrdua de la llar, protocols similars existeixen en vàries comunitats autònomes des de fa anys sense suposar cap mena de garantía pràctica en la majoria de casos. No s’incorpora la necessitat de no desallotjar famílies vulnerables fins que es garanteixi un reallotjament per part de les administracions.
Una alerta d’última hora: qui són les ‘entitats o gestores d’un fons d’habitatges destinades a lloguer social’, que només apareixen a l’última versió del text? Les entitats financeres? De ser així, la ja de per si feble justificació de la Llei quedaria absolutament desvirtuada per enèsim favor a la banca facilitant els desallotjaments dels seus habitatges buits.
La raó per la qual les famílies sense alternativa accedeixen a habitatges buits per no quedar-se al carrer, és la falta d’actuació clamorosa dels poders públics i l’actuació antisocial dels grans operadors privats que no han cessat en el seu impuls de desnonar a milers de famílies de les seves llars. Si de veritat es vol que ningú tingui que accedir o accedeixi als habitatges buits la única solució real, efectiva i responsable en matèria de drets és aturar els desnonaments d’habitatge habitual (270 al dia sense comptar els d’ocupació i els de lloguer per fi de contracte o pujada de preus), activar la funció social de l’habitatge buida (3’5 milions), aconseguint que els grans propietaris posin l’habitatge en lloguer social i incentivant als petits propietaris per a que lloguin o rehabilitin els seus habitatges en desús, augmentant el parc d’habitatge social (1,5%).
Aquesta proposta de Llei es va iniciar mitjançant el recolzament de PP, Cs, PDeCat, Coalición Canaria i UPN: amb el present comunicat volem alertar a tots els grups parlamentaris dels efectes que tindrà la seva posició en relació a aquesta possible reforma, a la vegada que compartim amb tota la població la informació sobre les reformes legals que afecten al dret a l’habitatge.