Avui s’ha clausurat el seminari que durant 72 hores ha discutit al voltant del dret a l’habitatge fent especial atenció al punt de vista de les dones, organitzat per la Coalició Internacional per l'Hábitat (HIC en les seves sigles en anglès) i l'Observatori DESC . Però, per què dones i habitatge? Què és el que fa especial aquesta relació?

Tal i com ho ha explicat el Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret a un Habitatge Adequat, Miloon Kothari, els mateixos factors, fets i conflictes afecten de manera diferenciada als homes i a les dones. En un informe que va presentar a la Comisió de Drets Humans de l’ONU, on presenta els principals resultats de vuit consultes regionals sobre el tema realitzades en els darrers 5 anys, avisa que és urgent que els Estats reforcin els seus marcs jurídics i normatius per a protegir el dret de les dones a una vivenda adequada, a la terra i a heretar, així com que s’implementin mecanismes de reparació i d’ajuda humanitària quan es violin aquests drets. Segons es desprèn dels testimonis que va rebre de dones de totes les regions del món, el Relator va constatar que existeix una cultura omnipresent del silenci en torn a la prevalença de violacions dels drets de les dones.

Prenent en consideració les seves recomanacions, i per tal de posar en comú el seguiment que s’ha fet de les mateixes, més de 35 dones d’Africa, Asia, Amèrica Llatina, Nord-Amèrica i Europa, es van reunir a Barcelona entre el 12 i el 14 de febrer per elaborar estratègies relatives a la concreció del dret a la vivenda que tinguin en compte les qüestions de gènere i prenguin en consideració la situació de grups de dones particularment exposats a patir discriminació i negació sistemàtica dels seus drets (com poden ser les famílies encapçalades per dones, dones pertanyents a minories ètniques, minories sexuals, dones amb VIH-SIDA i dones en situacions de conflicte o posteriors als conflictes, per mencionar-ne només algunes).

“Al meu país encara persegueixen a les dones que volen divorciar-se del seu marit”, va explicar al grup de treball una participant de Mali, alhora que altres dones van plantejar les dificultats en els seus països per poder accedir a una vivenda per impossibilitat de pagament dels lloguers o hipoteques, constatació que es vincula al fet de que cap país del món remunera a les seves dones d’igual manera que als seus homes.

En una clau més legal, va quedar palesa la falta d’harmonització -obligatòria d’altra banda- dels marcs jurídics nacionals d’acord als tractats internacionals de protecció dels drets humans; a més, en diverses de les intervencions va quedar clar que algunes pràctiques culturals o religioses existents constitueixen a l’hora un fre i un marc de justificació tradicional de la violació sistemàtica dels drets de les dones.

Quant aporta una dona que construeix la seva casa en processos familiars i col·lectius organitzats, que cuida dels seus fills, que s’ocupa de les tasques de la llar i que és protagonista rellevant de processos comunitaris en el seu barri, a l’economia familiar, a la ciutat on viu i als indicadors nacionals. Alhora, cóm el planejament del territori juga un rol fonamental que, si no és conscient d’usos i necessitats diferents, pot més aviat contribuir a obstaculitzar relacions més equitatives entre els gèneres. Aquestes van ser algunes de les qüestions discutides por les participants en el seminari, que un cop més van emfatitzar la necessitat de treballar articuladament per a donar visibilitat als esforços, demandes i drets de les dones.

També els desastres naturals van estar presents en la discussió: la violència física i psicològica patida per les dones en els campaments de refugiats així com la falta d’especial atenció a les necessitats i formes de vida a l’hora d’afrontar processos de reconstrucció i reallotjament, com en el cas del Tsunami que va afectar a diversos països del sud-est asiàtic fa poc més de 3 anys.

D’altra banda, la realització de mega projectes anomenats de “desenvolupament” (que bàsicament impliquen la construcció d’infraestructures: carreteres, ports, aeroports, preses, gasoductes, oleoductes, etc.) i els conflictes armats que provoquen desallotjaments forçosos massius i un impacte devastador en la vida quotidiana de les dones, també van formar part de l’exhaustiva agenda de discussió.

Alguns dels eixos identificats per a l’acció comú van ser: Ampliar els espais i oportunitats per el debat d’idees i pràctiques actualment en vigor vinculades amb les dones i els assentaments humans; qüestionar i revisar els conceptes, formes d’anomenar i transformar la realitat; denunciar la violència immobiliària i urbanística (especulació i desallotjaments); comprometre’s en promoure, defensar i implementar la gestió democràtica del territori (tant urbà com rural) i la funció social de la propietat, així com treballar per una major articulació entre l’agenda dels moviments socials i el discurs dels drets humans.

I sense esperar a que San Valentí els porti al príncep que els hi concreti el dret a una vida digna, la trobada va finalitzar amb una sèrie d’acords per enfortir i articular el treball des dels diferents racons del món i seguir promovent, defensant i sobre tot realitzant el dret de totes les dones a un lloc en el que viure en pau i dignitat.

Barcelona, 14 de febrer de 2008