Són dues les trobades impulsades per l’Observatori DESC, a la crida de #LloguersImpossibles, que pretén organitzar a col·lectius i persones davant la crisi d’accessibilitat a l’habitatge mitjançant un sindicat de lloguer.

La primera trobada fou dimarts 3 d’octubre, en el Centre Cultural La Violeta (C/ Maspons 10, Barcelona), amb una assistència de més de 30 persones, entre col·lectius i particulars. El col·loqui es va centrar en la necessitat d’evitar la creació d’una nova bombolla immobiliària que expulsa els llogaters i les llogateres de les seves comunitats.

Els problemes detectats, entre d’altres, són:

a)    La tendència alcista dels preus de lloguer, en un moment d’alt nivell d’atur i la baixada salarial produïda durant la crisi, que fan insostenible per a molts residents l’accés a un habitatge en condicions dignes. És un fet que, cada cop més, els fons inversors deriven del mercat de propietat al de lloguer.

b)    Les últimes modificacions de la L.A.U (2012) desprotegeix completament els llogaters. Entre d’altres:

·      La durada dels contractes s’escurcen de 5 a 3 anys.

·      Permet desnonar si en sol mes no es paga el lloguer.

·      L’increment del preu dels lloguers s’ajusta sense tenir en compte els límits referencials de l’IPC.

c)    Barcelona encapçala aquest rànquing amb un increment interanual del 8%. És la ciutat on més es destina part del sou a lloguer, i tres de cada quatre habitatges superen els 1.000 € al mes. Fins ara afectava els barris de la ciutat però s’està estenent per tota l’àrea metropolitana i altres ciutats. La càrrega de lloguer als barris populars és molt elevat.

d)    La manca de parc públic d’habitatge de lloguer que impedeix equilibrar els preus del mercat, essent d’un 1,5% a Barcelona. A altres països, com Amsterdam, per exemple, és del 48% i la majoria del sol és de propietat municipal.

e)    La pressió turística també és un element clau per entendre l’increment de preus. L’ajuntament de Barcelona té quantificats 6.275 pisos turístics il·legals. Aquest fet provoca la progressiva expulsió dels veïns. Aquest és un dels impactes de la gentrificació.

La segona trobada ha estat aquest dilluns 10 d’octubre, a ECOS (C/ Bailèn, 5) per treballar en un marc base de què podria ser el sindicat de llogater, I estructurar quins són els objectius del Sindicat des de la perspectiva de l’autoorganització.

Es comparteix la proposta de començar a construir un espai amb dues branques: la de la pressió col·lectiva per un canvi legislatiu i control de preus, que faci estable, assequible i segura l’opció del lloguer, i la de cobertura individual en resposta de preguntes quotidianes dels llogaters.

La creació del “Sindicat de Llogaters”, a exemple dels que ja funcionen a les principals ciutats d’Europa, oferiria serveis i suport a totes les persones afectades per aquest increment dels preus, la manca de parc públic de lloguer i les clàusules abusives que foragiten els residents  dels seus barris. Avui en dia seguim sense mecanismes de resposta. Organitzar-se és efectiu.

Quan parlem d’Europa surten diversos exemples d’organització i formes de tinença: associacions, cooperatives d’habitatges i els sindicats de lloguer que, a països com Dinamarca o Alemanya, funcionen des de fa més de 30 anys oferint serveis jurídics i d’assessorament.

Us recordem també que ja estan obertes les inscripcions, dins del Congrés d’arquitectura” pel Seminari Internacional “Nous reptes d’habitatge a Barcelona” (dilluns 24 d’octubre de 2016) que, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, tindrà lloc al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Des de l’Observatori DESC intentarem organitzar una trobada amb alguns dels ponents  sempre i quan l’agenda ens ho permeti. En tot cas us recordem que el dimecres dia 26 d’octubre a la tarda ens tornarem a trobar (lloc encara per decidir)  per continuar avançant en la creació d’un Sindicat de Llogaters.