1. Democràcia, solidaritat, respecte per la dignitat humana

Hi ha una estreta vinculació entre els principis que guien l’economia social i solidària (ESS) i els drets humans. L’enfocament de drets implica un canvi radical de valors i pràctiques, equiparable al que planteja l’ESS, que aborda l’economia des d’un punt de vista oposat al vigent. No són més que dues cares de la mateixa moneda. Un model d’economia no pot definir-se com social i solidari sense tenir en compte els drets humans, al mateix temps que els drets humans no poden concebre una economia si no és social i solidària.

Els dos àmbits comparteixen valors, ideals i pràctiques. En primer lloc, trobem la democràcia com a espai comú. Entesa com un sistema de gestió comunitari, de respecte i de presa de decisions, travessa l’ESS en tota la seva amplitud, mentre que el respecte pels drets humans parteix indiscutiblement de la democràcia com premissa.

Altres valors compartits són la cooperació, el compromís, el suport mutu, l’equitat o la solidaritat. Tots es posen en pràctica mitjançant les activitats diàries de l’ESS, així com en la manera de concebre i gestionar la pròpia economia. L’ESS es basa en el benestar de les persones i el seu entorn, en comptes de fer-ho en l’acumulació de riquesa. Es promou, a més, un consum responsable i un repartiment equitatiu dels beneficis. Els drets humans, per la seva banda, són el mitjà bàsic pel qual les persones podem desenvolupar-nos en llibertat i dignitat. La realització dels drets està present en cada aspecte quotidià de les nostres vides.

Tots aquests valors i pràctiques aborden des d’una perspectiva clau la dignitat humana, epicentre dels drets humans i punt central de connexió entre aquests i l’ESS.

2. Fires com espais i eines de visibilitat

Els drets humans i l’ESS es troben també en espais físics com jornades, fires i congressos. Si ens meravella la creixent afluència i participació a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) –aquest octubre celebrem la quarta edició-, quan obrim els ulls a la resta de l’estat també veiem una extensa trajectòria, amb exemples com Idearia a Còrdova o la VI Feria de Mercado Social de Aragón.

Aquest darrer cap de setmana -25 y 26 de setembre- hem participat a l’obertura del Mercado Social, establint ponts entre els drets humans i l’ESS. Tot i ser conscients que l’ESS ja incorpora els drets humans en el seu ADN, en aquesta fira s’ha volgut explicitar.

Aquesta aportació ha estat fruit de la col·laboració, des de fa dos anys, entre l’Observatori DESC, la Xarxa d'Economia Solidària (XES) i la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), que han treballat per desenvolupar l’enfocament de drets a l’ESS. El projecte ha culminat amb l’elaboració d’una publicació virtual que permet lligar des de la teoria i la pràctica 115 experiències de tot l’estat.

Les fires són una de les principals eines de visibilització del sector i una forma d’apropar aquesta altra economia a un públic més ampli. Davant de grans infraestructures i pressupostos com els que es destinen al Mobile World Congress o a la Fira de l’Automòbil, les Fires d’Economia Social i Solidària assoleixen uns resultats i un impacte difícils d’imaginar amb els pocs recursos dels que es disposa. Això es deu a la implicació i intercooperació dels diferents projectes i molt especialment a la seva capacitat d’autogestió.

3. El ‘mercat social’

Un dels efectes de la crisi econòmica dels darrers anys és la pèrdua de poder adquisitiu i la desactivació i descapitalització de l’economia local i el petit comerç en benefici de les grans corporacions, una tendència manifesta dels mercats de consum neoliberals. La riquesa i la producció es concentra encara més en menys mans, amb la conseqüent pèrdua generalitzada de drets econòmics per part de la ciutadania. I el que és més greu, les decisions que duen a aquesta situació són preses per unes poques elits a través del sistema financer globalitzat i de les instàncies internacionals governamentals, cooptades per les grans corporacions.

Però la crisi també deixa altres efectes significatius, com el creixement exponencial del nombre de persones i organitzacions que creiem que una altra forma de produir, consumir, distribuir, estalviar i governar-nos és possible.

Els mercats socials són una expressió d’aquest canvi de consciència, i consisteixen en una forma d’organització de l’activitat econòmica que es basa en la democràcia, la intercooperació, l’absència de l’afany de lucre i l’orientació a les persones, al medi ambient i al bé comú.

Els mercats socials són promoguts, amb especial eficàcia, d’una banda per les entitats de l’economia cooperativa, social i solidària –entre les quals hi ha cooperatives, associacions, fundacions, xarxes i iniciatives informals d’autogestió- i d’una altra banda pels consumidors i consumidores.

Són, per tant, una forma d’organitzar l’economia, les relacions de producció, de treball i de consum, que tenen en compte els drets humans. En la mesura que els nostres drets són interdependents i indivisibles, poder satisfer les nostres necessitats –treball, habitatge, energia, sanitat, educació, comunicacions, cures o alimentació- de manera responsable, és a la vegada una manera de fer efectius aquests drets.