S'acaba de fer públic l'informe anual de la Relatora Especial sobre el Dret a un Habitatge Adequat de Nacions Unides, Raquel Rolnik, centrat en l'anàlisi de les polítiques de financiarització de l'habitatge avui imperants. L'informe es presentarà oficialment el proper 29 d'octubre a l'Assamblea General de Nacions Unides a Nova York.

L'informe repassa quines han estat les polítiques d'habitatge en el darrer segle i en particular les darreres dècades, destacant el paper que ha tingut l'habitatge en les polítiques de desenvolupament econòmic i l'impuls de la propietat com a principal forma de tinença a gairebé tot el món. La combinació d'aquests dos factors, juntament amb la internacionalització i desregulació de la economia, ha portat a una forta financiarització de l'habitatge.

A continuació, passa a analitzar les polítiques actuals de financiarització de l'habitatge, entre les que destaca l'impuls dels mercats hipotecaris. La Relatora conclou que aquest paradigma predominant s'ha demostrat un absolut fracàs a l'hora de garantir el dret a l'habitatge de la majoria de la població, i en espcial dels col·lectius més empobrits i vulnerables. Com exemple destacat, l'informe recull la situació actual de l'estat espanyol, on la concessió de crèdit indiscrimanada, la manca d'un parc públic de lloguer assequible i l'impuls de la propietat com a forma de tinença quasi exclusiva, ha portat a l'escalada de preus de la bombolla immobiliària primer, i immediatament després al sobreendeutament i les centenars de milers d'execucions hipotecàries i desnonaments que s'estan produint a l'estat des de l'esclat de la bombolla. L'informe també critica amb duresa les polítiques d'austeritat i els rescats bancaris que no fan altra cosa que empitjorar la situació de la majoria de la població.

Finalment, a les recomanacions finals la Relatora demana la modificació del paradigma basat en la propietat i la financiarització de l'habitatge. Tal i com ve defensant l'Observatori DESC, la Relatora assenyala la necessitat d'impulsar altres formes de tinença, com el lloguer privat i públic, amb preus regulats i assequibles, i altres formes de tinença com la propietat col·lectiva. També demana una regulació jurídica que doni seguretat en la tinença, evitant els desnonaments, i recorda l'obligació dels estats de donar dades i evaluar de forma permanent les seves polítiques, per poder ajustar, quan sigui necessari, aquelles perjudicials per la realització del dret a un habitatge digne i adequat.

Us aconsellem la lectura de l'informe complert, escrit de manera molt rigurosa i alhora pedagògica, que trobareu en el document adjunt en la seva versió castellana.