A quatre anys de l'esclat de la crisi han proliferat fenòmens que es consideraven part del passat o propis d'altres racons del món. Pobresa rampant, gana, desallotjaments massius i suïcidis provocats pel sobreendeudament. Els poders públics semblen obstinats en ignorar aquesta tragèdia individual i col·lectiva, i a tractar-la amb actuacions públiques aïllades i discrecionals o amb la caritat privada. Aquesta reacció no permet identificar als responsables de la situació actual, ni serveix per revertir-la.
