El problema de l’habitatge a Catalunya es cronifica, i sabem que només a partir d’un conjunt d’eines i propostes valentes implementades de forma consistent podrem garantir aquest dret. Des de l’Observatori DESC assegurem que, d’una banda, cal regular el mercat privat, on tenim actualment la majoria dels habitatges, per tal d’assegurar-ne l’assequibilitat, la bona conservació i el compliment, en definitiva, de la seva funció social. D’altra banda, és evident que el parc públic o social d’habitatges ha de créixer i deixar de ser residual.

Tanmateix, som conscients d’una gran limitació: fins ara, els habitatges de protecció oficial, construïts durant dècades en règim de compravenda, gaudien de protecció pública durant un temps limitat. Passat aquest temps, es podien vendre al mercat privat sense cap retorn a l’erari públic, com si fos un habitatge qualsevol que no s’hagués beneficiat d’una subvenció pública.

Aquesta normativa, profundament inadequada i injusta, fou canviada i notablement millorada el 2019, amb la introducció a casa nostra de qualificació permanent, com ja havien fet alguns pocs altres territoris abans. No obstant, la millora fou a futur i cal ser conscients que ara mateix hi ha una gran quantitat d’habitatges que són de protecció oficial i que es podran desqualificar els propers anys.

Segons les darreres dades publicades per la Generalitat, en les que la present recerca permet aprofundir, la demarcació de Barcelona disposava el 2021 de 72.501 habitatges protegits.

Per altra banda, 75.454 sol·licitants esperaven un habitatge amb protecció oficial al mateix àmbit territorial. Segons l’informe State of housing 2021 (OHB, 2021) Barcelona, l’àrea metropolitana, Catalunya i l’estat espanyol tenen respectivament un 1,9%, 1,8%, 1’7% i 2% d’habitatges de lloguer social, quan la mitja europea és del 9%1. És evident doncs, que existeix un important desajust entre la disponibilitat d’habitatge de protecció oficial, principal recurs d’habitatge social, respecte la realitat als territoris més avançats de la UE. A tot plegat cal afegir-hi la ja esmentada pèrdua gradual de part del parc d’habitatge protegit, que és l’objecte central del present informe. Disposar de dades sobre el parc que es conserva, és a dir el que essent de propietat de particulars continua satisfent una necessitat social d'allotjament i del que potencialment es pot transmetre i perdre’s, és essencial per reflexionar sobre les mancances de les polítiques d’habitatge precedents, però sobretot per pensar entorn la possibilitat d’activar una política de recuperació dels esmentats recursos i d’augment del parc assequible de forma permanent. Per tot plegat, des de l’Observatori Desc vam decidir endegar una col·laboració amb l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), que ens permet presentar ara aquesta interessant recerca aplicada, orientada a la reflexió i al canvi i centrada en el cas del territori metropolità.

Observatori DESC, novembre del 2022