Els Mossos d'Esquadra investigaran la situació de cada habitatge ocupat abans de desallotjar-lo. Tindran en compte si es tracta d'ocupacions delictives o de famílies vulnerables i demanaran, si cal, la intervenció dels serveis socials. La Brimo es mantindrà a petició del jutge o quan hi hagi risc elevat. Els mossos han creat una Unitat central d’intervenció en conflictes d’habitatge que recopilarà informació de cada cas. D’aquesta manera, els Mossos no acudiran a les palpentes a desnonar a desallotjar. A priori, sabran si hi trobaran  per exemple menors o persones vulnerables, llavors activaran els serveis socials o bé un grup agressiu. Es prioritzarà la mediació i la brimo hi anirà  només en situacions de risc. Segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, entre el 2016 i el 2022 s’han produït 73.700 desnonaments al país. D’aquests, el Mossos han actuat en el 21% del total, i només hi ha hagut incidents, en 601 casos, que són el 0’8% del total.

Per les entitats antidesnonaments, el protocol és un pas endavant, però genera dubtes. Creuen que la valoració del risc, basada en si hi ha o no mobilització ciutadana, no és l'enfocament adequat. La directora de l'Observatori DESC dels Drets Humans, Irene Escorihuela, defensa que els desnonaments gairebé mai haurien de ser abordats des de la vessant policial.