En els últims anys diferents organitzacions de la societat civil han posat sobre la taula la necessitat de reconèixer nous drets, dos en particular: el dret a cura i el dret a padró. És per això que aquests dos drets han estat els convidats a la nova edició de l’Anuari de Drets Socials de l’Observatori DESCA, que des del 2021 ha fet un repàs de l’estat dels diferents drets socials, econòmics i ambientals que són el camp de treball habitual de l’entitat. 

Sílvia Bofill, Professora d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, parla sobre l’actual procés de construcció del dret a cura, que des de la pandèmia es va visibilitzar l’enorme necessitat de reconèixe’l com a tal i protegir-lo, després de la dramàtica situació que es va viure a les residències de persones grans durant els pitjors dies de l’epidèmia. Aquest procés, però, ve de més lluny: d’una tasca, la de les cures, que sovint havia quedat relegada a l’àmbit domèstic i era suportada per dones, la majoria migrants que es trobaven als marges del mercat laboral -i els drets que això implica. Per la seva banda la Laia Costa, advocada i activista jurídica i social de FICAT, fa un breu repàs sobre el dret (i la obligació) d’empadronar-se al municipi on es resideix, que sovint és la porta d’entrada a altres drets i serveis bàsics. Ho fa en un moment en que diversos ajuntaments com el de Barcelona, Premià o Ripoll estan qüestionant aquest dret i limitant-lo, en contra dels criteris jurídics establerts anteriorment i dels drets humans en general. 

El dret a l’habitatge i la justícia climàtica avancen de forma desigual

En relació amb el dret a un habitatge digne, si bé s’han produït importants moviments, aquests resulten encara insuficients per garantir una llar digna i segura per a tothom, ja que encara es topa amb les resistències d’un sistema empresarial i econòmics que durant dècades ha prosperat gràcies a l’ús mercantil que ha fet d’aquest bé tan essencial per a la vida. L’any 2023 és l’any en que s’aprova la primera Llei pel Dret a l’Habitatge després de 45 anys des del seu reconeixement a la Constitució; Catalunya serà el primer territori on s’aplicarà aquesta llei, especialment la part de mediació en els processos de desnonament i la regulació de preus de lloguer, dues mesures que no haurien estat possibles sense la pressió dels moviments socials però que compten amb deficiències legislatives que cal resoldre perquè puguin desplegar tot el seu potencial.

En matèria de drets ambientals i justícia ecològica, les xifres de temperatura i altres fenòmens extrems ja són tan notòries que ni tan sols el relat del creixement sostingut (ara reconvertit en “creixement sostenible”) les pot dissimular. Les dades, fruit d’una acumulació històrica però especialment evidents, i sentides, al llarg de 2023, ens parlen d’una situació mai viscuda abans i que reclama accions profundes, radicals i immediates que transformin un model econòmic que amenaça amb portar-nos cap a una situació irreversible i que posa en perill la continuïtat de la vida tal i com la coneixem. Així mateix repassem el conjunt de mesures i polítiques adreçades a la mitigació i l’adaptació, a més de les formes de mobilització social que han són cabdals per afrontar col·lectivament l’amenaça, combatent la injustícia climàtica, repartint de manera equitativa el seus efectes, assenyalant responsables i exigint i practicant solucions que reverteixin en el bé comú.

L’anuari es pot descarregar de manera gratuïta (completa o per capítols) a través del nostre web observatoridesca.org. Si ets una entitat social i vols una còpia física, pots sol·licitar-la escrivint un correu a hola@observatoridesca.org amb el nom i les dades d’enviament.