La crisi climàtica trepitja amb força a Europa i al món, i els governs territorials i institucions com la Unió Europea (UE) han posat en marxa diferents plans de transició ecològica per adaptar-se als acords climàtics firmats en el marc de les Nacions Unides. Seguint el manament de l’Acord de París (2015) i dels Acords de Glasgow (2021), la Unió Europea ha posat en marxa el Pacte Verd Europeu (més conegut per European Green Deal), un paraigua de mesures polítiques que abracen diferents termes legislatius per la transició cap a una economia baixa en carboni, prometent una reducció d’un 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 (respecte als nivells del 1990), i la neutralitat climàtica per a l’any 2050.

Si es volen complir les promeses climàtiques, és necessària la transformació de la mobilitat europea

El transport és un dels sectors més contaminants dins de la UE. De fet, el 2019, els cotxes europeus tots sols eren responsables del 12% del total d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) del territori. És per això que, si es volen complir les promeses climàtiques, és absolutament necessària la transformació de la mobilitat europea. S’ha de trobar una forma adequada de desplaçar-nos sense cremar gasoil, gasolina o qualsevol altre combustible fòssil. En el camí per fer això possible, la Comissió Europea aposta pels vehicles baixos en emissions (principalment vehicles elèctrics) i proposa posar 30 milions de cotxes d’emissió zero circulant per les carreteres europees per a l’any 2030. A l’Estat espanyol, s’espera tenir 5 milions de vehicles elèctrics circulant per al mateix any.

Volem deixar per un moment de banda la discussió ambiental i d’escassetat de recursos que impedeixen contundentment fabricar milions i milions de cotxes elèctrics a Europa i al món tal com ens venen les promeses de transició ecològica capitalista. Avui volem parlar de l’accessibilitat real d’aquesta tecnologia que ha d’omplir els carrers de Catalunya durant els pròxims anys: els turismes elèctrics estan econòmicament a l’abast del conjunt de la població catalana? El sistema de recàrrega elèctrica estatal i català està preparat per a l’augment real de vehicles elèctrics? O és que la transició ecològica que ens recomanen continua aferrant-se a un model obsolet de mobilitat privada que deixa enrere una gran part de la societat que no compta amb els mitjans suficients per adquirir i carregar un cotxe elèctric?

Els vehicles elèctrics tenen un preu de compra per sobre de les possibilitats d’adquisició de la classe treballadora catalana

A l’Observatori DESC ens hem fet les mateixes preguntes i hi hem donat resposta publicant un informe titulat Qui es pot permetre un cotxe elèctric a Catalunya? Un estudi sobre les possibilitats reals de compra d’un turisme elèctric per part de la ciutadania treballadora catalana. Hem descobert el següent:

En primer lloc, que a Catalunya el mercat de la mobilitat elèctrica és un sector en molt alt creixement. Actualment, hi hem detectat més de 20 marques de vehicles i més de 80 models de turismes elèctrics de gamma mitjana i mitjana-alta en venda. Tot i que cada cop hi ha més vehicles elèctrics en venda, la realitat és que les ofertes encara tenen preus molt elevats i característiques no del tot desitjades (autonomies reals baixes, consums energètics elevats, etc.).

Segons l’informe, la mitjana de preu de compra d’un vehicle elèctric és de 62.428,51 euros, una xifra 41.227,51 euros superior a la mitjana de preu dels vehicles matriculats l’any 2021, que va ser de 21.201 euros. El cotxe elèctric més econòmic estudiat superava els 24.500 euros de preu de venda. Amb aquests preus de venda i tenint en compte els salaris mitjans a Catalunya (sobre els 30.003 euros/any per als homes i 24.096 euros/any per a les dones), podem extreure una impressió clara que els vehicles elèctrics en venda a Catalunya tenen, massa habitualment, un preu de compra per sobre de les possibilitats d’adquisició de la classe treballadora catalana.

Els nous cotxes elèctrics han de parar a carregar, com a mínim, el doble de vegades que un vehicle del mateix estil tradicional

La majoria de catalans i catalanes, encara que avui tinguessin la intenció d’intercanviar el seu cotxe de combustió per un turisme elèctric, no podrien fer aquesta transacció, ja que les quotes de pagament dels nous vehicles superen el 10%-15% del seu salari net, que és el màxim indicat per les expertes en finances per gastar en mobilitat dins del sou d’un individu.

Però el preu de venda no és l’única barrera per a la compra de vehicles elèctrics; hi ha un altre tema que preocupa molt les persones que volen canviar-se a la mobilitat elèctrica privada: les recàrregues.

Els cotxes tradicionals poden fer moltes vegades més de 1.000 quilòmetres entre gasolinera i gasolinera. Els elèctrics actuals, però, tenen una capacitat d’autonomia limitada, la qual cosa obliga les conductores a aparcar per recarregar cada 424,67 km de mitjana. Així, els nous cotxes elèctrics han de parar a carregar, com a mínim, el doble de vegades que un vehicle del mateix estil tradicional. A més, per norma general, aquesta autonomia decau a mesura que descendeix el preu de compra del vehicle elèctric. Així, els cotxes més econòmics necessitaran parar cada menys quilòmetres a recarregar les bateries.

L’estructura de recàrrega de bateries està molt concentrada en ciutats, i les tecnologies no estan homogeneïtzades

A aquesta situació, s’hi suma el fet que l’estructura de recàrrega de bateries catalana actual té encara molt d’espai de millora, tant en la repartició dels carregadors pel territori (que ara estan concentrats en ciutats, deixant els espais rurals desproveïts) com amb l’homogeneïtzació de les tecnologies de recàrrega.

En definitiva, encara que la proposta de mobilitat elèctrica privada no portés problemes ambientals i socials deguts a l’extracció de recursos minerals, si tenim en compte la realitat econòmica de la ciutadania catalana i el nivell de desenvolupament actual d’infraestructures de recàrrega, podem concloure que, a més, és extremament complicat que una persona treballadora catalana pugui accedir a la compra dels vehicles elèctrics actuals.