La coneguda com a taxa Amazon s'aplicarà als grans comerços en línia que operen a Barcelona i que facturen més d'un milió d'euros a l'any a la ciutat, i comportarà un 1,25% d'impost sobre els ingressos bruts de l'empresa. La taxa s'aplicarà per primera vegada tres mesos abans de les eleccions municipals, sent una mesura pionera a l'estat espanyol.

L'objectiu principal és gravar l'ús de l'espai públic que fan els vehicles de repartiment en la ciutat, anivellant les condicions entre l'ecommerce i el comerç tradicional. Actualment, el comerç local contribueix a l'erari públic amb diferents impostos com l'IBI, o fa front altres costos, com els que calen per tenir un local comercial.

Aplicar l'impost pot suposar un augment del preu dels productes que es comprin per internet i, per tant, que comprar en línia costi una mica més que anar a la botiga. També es justifica perquè el comerç tradicional té efectes positius que no veiem d'entrada i que ens interessa mantenir, també anomenats externalitats positives. Algunes d'aquestes externalitats són tenir locals físics on veure els productes abans de comprar-los, fomentar l'economia local i de proximitat, reforçar el teixit social de poble o barri, o fer les passejades pel carrer més agradables.

El comerç en línia ha augmentat enormement en els últims deu anys. Dins de la UE, la proporció d'individus que fa compres per internet ha pujat del 55% el 2011 al gairebé 70% el 2021. A l'estat espanyol, la proporció continua augmentat fins i tot passada la pandèmia: el 2020, van ser el 53,8% d'usuaris d'internet que van fer compres en línia, i el 2022, el 55,26%.

Un dels principals problemes de l'augment de les compres en línia és que estan controlades per pocs operadors. Aquestes empreses es consoliden oferint preus tan baixos que el comerç tradicional no hi pot competir, i s'espera que a la llarga siguin pocs els establiments que les puguin sobreviure, sempre que no s'apliquin mesures correctives com la taxa.

Empreses com Amazon també suposen un risc de creació d'un monopoli dins de les distribuïdores de comerç electrònic: només cinc operadors tenen el 62% de la distribució de compra en línia a Barcelona. Fent un símil amb les economies de plataforma com Glovo o Uber, autors com Srnicek ja ens parlen que la tendència d'aquestes economies és la d'actuar com un monopoli natural, on el mateix model tendeix a fusionar totes les plataformes en una de sola. El resultat és que, a la llarga, la ciutadania acaba tenint poques opcions d'on escollir, i és inevitable que les empreses que tenen el control apliquin preus abusius o pràctiques extorsives a distribuïdors i proveïdors.

També cal tenir en compte els impactes socials i ambientals que tenen aquestes distribuïdores, que no s'identifiquen en el moment de fer la compra. Segons les dades proveïdes per la mateixa empresa, el 2021 va tenir una petjada de carboni de més de 44 milions de tones de CO₂, que equival a xifres semblants al que van emetre països com Dinamarca o Eslovàquia el 2018. Respecte dels impactes socials, la multinacional Amazon acumula ja diversos incompliments, sancions i acusacions de pràctiques laborals opaques: a Catalunya, la Generalitat i Departament de treball han sancionat Amazon amb multes d'1,1 milions d'euros per incompliment de regulacions laborals.

I no podem obviar tampoc les pràctiques laborals i vulneradores de drets humans que es produeixen als punts de fabricació de molts dels productes que es consumeixen a través d'aquestes empreses. Escàndols com els de Shein, una de les distribuïdores tèxtils en línia que més ha crescut a l'estat espanyol en els últims anys i que té treballadors sense contracte, jornades de 75 hores a la setmana i greus mancances de seguretat, ens recorden com el consum de productes a preus escandalosament baixos té un cost més gran del que veiem a l'etiqueta.

És per aquests motius que la taxació de les grans distribuïdores en l'última milla de l'entrega a domicili s'ha de veure com un pas positiu cap al foment de l'economia local i de proximitat, i també un pas cap a la sensibilització de la ciutadania vers els impactes de la compra massiva en línia.