El passat 31 de març, les organitzacions de la Iniciativa Ley Vivienda en defensa del dret a l’habitatge, que engloben més de 150 entitats de sectors socials ben diversos, van presentar i registrar una bateria de 60 esmenes a la Llei Estatal d’Habitatge del govern espanyol de PSOE i Unidas Podemos, que actualment es troba en tràmit parlamentari. Una llei que, si s’aprova tal com es va presentar, serà totalment inefectiva, com si fos paper mullat.

Des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2009, s’ha fet més que evident que la legislació actual ha estat pensada per a defensar els bancs i els interessos financers per sobre de les persones. Ho corroboren els més de 721.066 desnonaments executats des del 2009 (segons dades del Consell General del Poder Judicial); els beneficis milionaris d’entitats financeres com el Santander (5.085 milions d’euros de beneficis el 2020) o CaixaBank (4.081 milions d’euros de beneficis el 2021), que ni en plena crisi de la covid han deixat de créixer; o la posterior bombolla del lloguer, que des del 2016 ha generat més precarietat i pobresa en sectors de la població ja estigmatitzats en l’accés a l’habitatge, com són les dones, les persones migrants, els joves i els grans.

És per això que les organitzacions de la Iniciativa Ley Vivienda, a més de presentar aquestes 60 esmenes, han fet la feina de proposar 6 qüestions imprescindibles que hauria d’incloure el text legislatiu per ser una eina efectiva de defensa del dret a l’habitatge. Una llei que realment acabi amb els desnonaments i que alleugi les economies domèstiques ofegades per la bombolla de preus del lloguer i els deutes hipotecaris.

Les sis qüestions imprescindibles que es presenten són:

• Garantir el dret subjectiu a un habitatge. La llei ha de reconèixer el dret subjectiu de tots els ciutadans i residents a l’Estat a un habitatge.

• Regular el preu del lloguer i que el lloguer sigui una opció segura i estable. Cal abaixar els preus de tots els lloguers per sota de les mitjanes actuals, modificant els criteris de declaració de “zona tensa”, i que aquesta declaració sigui d’aplicació immediata i amb sancions per als arrendadors que s’ho saltin.

• Stop desnonaments i lloguer social obligatori. Cal paralitzar tots els desnonaments de famílies vulnerables. També cal incloure l’obligació d’oferir lloguer social en el cas de bancs i grans propietaris i reallotjament per part de l’administració en casos de petit propietari, amb el règim sancionador corresponent.

• Ampliació del parc públic. Cal un compromís per ampliar fins al 20% el parc públic d’habitatge en 20 anys, a través de la regulació de la cessió obligatòria d’habitatge buit de bancs i fons d’inversió, de més mecanismes per prohibir la venda d’habitatge públic i del foment del seu augment immediat. Cal que tots els pisos en mans de la Sareb es posin a disposició de la ciutadania a través de les diferents administracions, en comptes de transferir-se a mans privades tal com està passant actualment.

• Responsabilitat limitada, mesures contra el sobreendeutament i segona oportunitat. Cal que la responsabilitat quedi limitada exclusivament al bé hipotecat. Cal regular la dació en pagament i el mecanisme de segona oportunitat real per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual.

• Subministraments. És imprescindible prohibir els talls d’aigua, de llum i de gas a famílies en situació de vulnerabilitat i establir una tarifa social progressiva en funció dels seus ingressos.

Incloure aquestes sis mesures a la futura Llei Estatal d’Habitatge permetria posar les bases del cinquè pilar de l’estat del benestar del qual parla tant el president Pedro Sánchez. Sense elles, aquest pilar no existirà i continuarem en l’espiral d’augment de la pobresa i la precarietat. I és que aquestes mesures són fruit de l’experiència de 13 anys de lluita, de posar-les en pràctica a través de la desobediència civil pacífica i dels canvis legals aconseguits en comunitats autònomes que demostren la seva eficàcia. Ara volem estendre-les a tot el territori espanyol. No podem perdre aquesta oportunitat. La ciutadania no ho entendria. Necessitem una llei que garanteixi el dret a l’habitatge.