L’informe “L'evolució dels desnonaments 2008-2019: de l'emergència a la consolidació d'una crisi habitacional”, publicat avui 10 de juny, denuncia que dotze anys després de l’esclat de la bombolla i de la crisi econòmica, l’emergència habitacional segueix viva a uns nivells molt preocupants. El càlcul de persones que han estat desnonades totals del 2008 a 2019 a tot l'estat i en l'àmbit català, 1.710.963 i 323.705 respectivament, pretén il·lustrar la magnitud de les xifres amb una perspectiva temporal que quantifica que "el que era en els anys 2008- 2012 una situació inicial d'emergència, s'ha convertit en tot el període 2008-2019 en una realitat permanent".

⬇️ Descarrega l'Informe: L'evolució dels desnonaments 2008-2019: de l'emergència a la consolidació d'una crisi habitacional 

Amb dades oficials, des de l’observatori DESC fem una anàlisi de l'evolució dels desnonaments del 2008 al 2019, conseqüència d'un model d'habitatge que no funciona, en el que les lleis que sobreprotegeixen o faciliten els interessos del mercat tenen un rol fonamental com a “codi” de la vulneració de drets. Aquest informe es realitza amb l’objectiu d’ajudar a situar l’estat del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol, a Catalunya i a Barcelona. L’anàlisi té en compte un context canviant, amb la denominada bombolla immobiliària, l’augment de la precarietat habitacional i les diferents polítiques i lleis vinculades a l’habitatge ja sigui en un sentit que el situa en una posició encara més precària o millorant-ne la protecció, i recentment, amb la bombolla de preus dels lloguers.

El recompte que suggereix l’informe per dimensionar la crisi residencial situa en 684.385 desnonaments en tot el període a nivell estatal, amb una quantitat de desnonaments anuals del període 2012-2019 amb uns nivells molt superiors als anys posteriors a l’esclat de la crisi (2008-2011). Per tant, es constata no només que no hem tornat a la situació prèvia a la crisi econòmica, sinó més aviat que s’ha consolidat (27.251 desnonaments l’any 2008 i 54.006 desnonaments l’any 2019).

Els desnonaments suposen un element de gran rellevància per avaluar l’estat del dret a l’habitatge. Darrere de cada desnonament hi ha una família, així l’informe presenta un altre recompte dels darrers dotze anys que, amb la referència de les dades de l’INE relatives al nombre mitjà de persones a les llars, planteja que com a mínim “1.710.963 persones han estat desnonades de les seves llars a nivell estatal i 323.705 persones a nivell català”.

Les dades en les que es basa l'anàlisi que hem realitzat sorgeixen principalment d’aquelles publicades pel Consell General del Poder Judicial, amb excepció d’alguns que provindran de l’Institut Nacional d’Estadística o d’administracions locals. També es realitza per primer cop amb una metodologia innovadora, una aproximació als desnonaments d’ocupacions, que han pujat notablement en els darrers anys i que representen una nova cara de la crisi habitacional que cal dimensionar per tal de donar-hi resposta..

Les principals conclusions de l’informe "L'evolució dels desnonaments 2008-2019: de l'emergència a la consolidació d'una crisi habitacional" són les següents:

1. Els desnonaments derivats d’impagaments del lloguer han crescut exponencialment, guanyant territori als desnonaments derivats d’execució hipotecària. Aquesta onada de desnonaments de lloguer és vigent com a mínim des del 2013 (anteriorment hi una manca de dades) i segons l'anàlisi que fa l’informe, està directament relacionada amb la desprotecció o precarització dels drets de les inquilines.

2.  La protecció de les persones que havien patit abusos bancaris o en base a d'altres normatives ha millorat amb el pas del temps segons l'Observatori DESC a conseqüència del sorgiment de plataformes ciutadanes com la PAH, que han acompanyat entre altres, resolucions judicials importants que han estat autèntics revessos a les lleis estatals que vulneren els drets, com les del TJUE sobre clàusules abusives.

3.    L’informe planteja que podríem estar davant d’un nou canvi de paradigma, en el que es consoliden els desnonaments en els arrendaments i cada vegada guanyen més pes els desnonaments per ocupació, especialment a partir del 2016-2017: famílies expulsades que van accedir a un habitatge sense títol després del primer allau de desnonaments i davant la manca d’alternatives públiques que rep un impuls el 2018 –que segueix vigent avui- amb la “Llei Antiokupa” de 2018.

4.  L'evolució dels desnonaments del 2008 al 2019 és conseqüència d'un model d'habitatge que no funciona, en el que les lleis que sobreprotegeixen o faciliten els interessos del mercat tenen un rol fonamental. L’informe explica que “les reformes regressives de PSOE i PP (2009-2013), conduïren al pic de llançaments del 2013, avantsala i anunci de l'actual -i buscada- bombolla de preus de lloguer, i al manteniment pel període 2013-2019 d'un nombre anual de desnonaments molt superior al període 2008-2012”.

5.     Les disminucions interanuals dels desnonaments a partir de 2012-2013 es deuen segons l’informe als forts cicles de mobilització, a l'alta sensibilització aconseguida en l'opinió pública, a les sentències europees i a canvis legals impulsats per les organitzacions socials, com la Llei 24/2015 a Catalunya. 

Per últim, davant la crisi de la COVID-19, l’informe explica que aquesta crisi ha suposat una paralització dels desnonaments durant el període de l’estat d’alarma degut a l’aturada dels terminis processals del decret de l’Estat d’Alarma. No obstant això, tal com va denunciar públicament la PAH, les mesures contingudes pels reials decrets 8/2020 i 11/2020 que no contemplen, ni tan sols en el cas dels grans tenidors, l'obligació de la condonació del deute, poden dur-nos a una nova onada de desnonaments un cop els procediments judicials de desnonaments es reactiven, cosa que pot succeir des del passat 4 de juny.

Amb aquest informe volem posar en relleu que les dades evidencien que la situació d’exclusió social i residencial que tenim davant és molt greu, i cal enfrontar-la i revertir-la amb efectivitat i urgència.