La jornada sobre regulació del lloguer que dilluns dia 18 de novembre va omplir la sala d'actes del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) va analitzar com buscar solucions a la pujada de preus de lloguer. Organitzada per l'Observatori DESC amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l’acte va comptar amb la participació dels experts internacionals Florian Schmidt de Berlin i Lucy Joffe de Nova York, que van compartir experiències sobre les mesures de regulació de lloguers en aquestes ciutats. El debat va analitzar la possibilitat d'aplicar algunes d'aquestes solucions a ciutats de l'estat espanyol com Barcelona.

L'acte es va obrir amb la intervenció de Marco Aparicio, President de l'Observatori DESC, que va explicar la trajectòria de l’entitat en el treball pel dret a l'habitatge i la voluntat d'aprendre i de conèixer les experiències internacionals de Berlin i Nova York. L'objectiu d’aquesta trobada ha sigut generar debat sobre les mesures que es poden aplicar per a controlar la pujada de preus de lloguer, una de les amenaces actuals del dret a l'habitatge.

El cas de Nova York: estabilitzar el preu del lloguer per evitar la bombolla immobiliària

El programa d’estabilització del lloguer aplicat a Nova York va ser explicat en detall per  la Lucy Joffe, Comissària adjunta de Política d’Habitatge al Departament de Preservació i Desenvolupament de l’Habitatge de Nova York.

Nova York té més d’un milió de pisos del mercat privat amb renda “estabilitzada” amb lloguer per sota del preu de mercat i pujades limitades des dels any ‘70. El sistema de control del preu limita els augments del cost del lloguer en edificis amb sis o més pisos construït abans de l'any 1974, sense dependre d'una avaluació financera o límits d'elegibilitat d'ingrés; aplicant-ho sobre aproximadament un milió d'habitatges, la qual cosa suposa uns 2 milions i mig de persones.

No obstant, les pujades dels darrers anys estan sent difícils de controlar, per això s’ha aprovat una nova llei a nivell de l’Estat que permeti frenar-ho. El 2019, els propietaris poden augmentar el preu dels habitatges quan no estiguin habitats. Els augments del lloguer per edifici i per pisos individuals servirien com a incentiu per a invertir en la propietat i assegurar la qualitat i la seguretat, amb uns augments del lloguer limitats i una llei de regulació permanent amb proteccions addicionals per a persones grans i persones amb discapacitats.

Berlin: la congelació de lloguers, una nova normativa en tràmit

Florian Schmidt, regidor d’Urbanisme del Districte de Friedrichshain-Kreuzberg va explicar en què consisteix la congelació de lloguers. Aquesta mesura ha generat un gran debat a Alemanya i fa servir un índex d’orientació de preus elaborat el 2013, per tornar a un nivell de preus assequible per a tothom”.

Aquesta llei respon a una pujada massiva dels preus de lloguer a Berlin per differents factors, entre ells l’especulació però també les excepcions que escapaven del control de lloguers. Les velles mesures destinades a regular la pujada dels preus han perdut eficàcia i ha provocat que es calculi que població berlinesa destini “més del 40 % dels seus ingressos a pagar el lloguer de la seva casa” en els contractes nous.

La congelació del lloguer que entrarà en vigor en 2020 ha estat fruit d’una relectura legal de la normativa que assegura que les administracions locals tenen competències per regular els preus del lloguer. La mesura ha generat un intens debat, ja que per a molta gent es tracta d’una intervenció desproporcionada en el mercat. La mesura servirà per congelar els lloguers durant 5 anys i tornar als preus de 2013.

Berlin, que mira com exemple les politiques d’habitatge de Viena, planteja tres eixos en la seva agenda:  regular els lloguers, comprar habitatges i construir habitatge públic. A llarg termini, l’ambiciós objectiu del govern de Berlín és aconseguir que l’any 2050 s’arribi al 50 % d’habitatge protegit.

Debat sobre les mesures de control de lloguer

La Jornada es va tancar amb un debat moderat per la directora de l’Observatori Desc, Irene Escorihuela,  amb la participació de la urbanista Maria Sisternas, el portaveu del Sindicat de Llogateres,  Jaime Palomera i la periodista d’Eldiario.es, Marina Estévez.

Maria Sisternas va reclamar una major transparència en la gestió del parc d’habitatge públic i va plantejar el rol de l’arquitectura en un possible control de lloguers a Catalunya. Jaime Palomera va demanar més mesures per controlar els preus, recordant les reticències històriques respecte aquest tipus de mesures i el paper de la societat civil en la mobilització pel dret a l’habitatge. La periodista Marina Estévez, que ha seguit l’actualitat del Congrés dels Diputats, va fer un repàs a les iniciatives legislatives que s’han intentat posar en marxa des del govern estatal en matèria de lloguers en els darrers temps i va fer previsió del possible nou escenari. 

Les Jornades van servir per conèixer altres models de control de lloguer i veure les possibilitat d’implementar-ho al context municipal, autonòmic i estatal.

Presentacions de Lucy Joffe i Florian Schmidt disponibles en els següents enllaços: