Febrer de 2018: es troben vint cadàvers a poques milles de la costa de Melilla. Febrer de 2014: quinze joves moren a la platja del Tarajal (Ceuta) després de l'actuació de la Guàrdia Civil que tractava d'impedir la seva arribada. La Mediterrània com fossa comuna, Espanya, i Europa, com brutal dispositiu dissuasori, a través de tanques, devolucions en calent, violència policial, centres d'internament i expulsions forçoses.

Han transcorregut quatre anys des d'aquell 6 de febrer que ens va mostrar, gràcies a la captació d'imatges que ho demostren amb total claredat, fins a quin punt l'Estat és capaç de subordinar la defensa dels drets, i de la vida mateixa, a la seva pròpia raó, dramàticament expressada a través del contorn de les seves fronteres.

Són quatre anys d'indignació però també de treball de nombroses persones i entitats determinades a reivindicar la memòria dels joves morts, el dret de les seves famílies a la reparació, i l'exigència de responsabilitats, polítiques i d'ordre penal. La lluita contra la impunitat s'alça com a resposta imprescindible en les zones de No-Dret en què s'han convertit les fronteres, tants exteriors com internes (centres de detenció i internament, batudes policials de perfil ètnic, etc.). En aquesta lluita han estat i segueixen estant organitzacions com Ca-minando Fronteras, CEAR, la Coordinadora de Barrios o l'Observatori DESC.

En el procés judicial en marxa, s'acaba de dictar, per segona vegada en poc més de dos anys, acte de sobreseïment provisional, sota la justificació que la investigació realitzada no pot seguir prosperant i que no hi ha indicis suficients de criminalitat per a cap de els setze guàrdies civils investigats per omissió del deure de socors, homicidi i lesions a conseqüència de l'ús de material antiavalots. La primera vegada que la jutgessa responsable va intentar tancar la causa, va atribuir la responsabilitat de la seva mort als propis joves i va assenyalar que "Els agents de la Guàrdia Civil van actuar en l'exercici de la seva funció de custòdia i vigilància de la frontera; funció que exigeix ​​impedir l'entrada il·legal de persones en el territori nacional ".

Com ja va succeir amb el primer intent d'arxiu de la causa, l'Observatori DESC tornarà a recórrer per aconseguir que l'Audiència Provincial de Ceuta obligui a prosseguir amb la instrucció per aclarir les responsabilitats i determinar sancions que ajudin a desmuntar la impunitat, per utilitzar el terme del documental amb el qual el mateix Observatori DESC i Metromuster van mostrar la gravetat del que ha passat.

Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per les anomenades "devolucions en calent", una pràctica il·legal (malgrat l'intent del Partit Popular de validar per mitjà de la Llei Mordassa) perquè impedeix la defensa de drets essencials com poder accedir al procediment administratiu o judicial o poder sol·licitar asil. En el recurs del govern espanyol davant la sentència, s'afirma que es tracta d'un cas sobre "el dret de l'Estat a protegir-se de violents intents de traspassar l'única frontera d'un Estat membre amb Àfrica per part de persones que no van voler demanar l'asil o refugi que oferien les autoritats espanyoles ". Es reitera que va ser un "violent atac il·legal contra la tanca de frontera espanyola".

Davant la violència i la impunitat, davant la raó d'Estat com a fi en si mateix, la resposta col·lectiva, ciutadana, emergeix com a garantia última dels drets, i de la vida mateixa. L'excepcionalitat de la frontera és preàmbul de l'excepcionalitat com a regla, i és epíleg de la democràcia com a acord col·lectiu de convivència.