L'Observatori DESC s'afegeix a la crida de la plataforma Stop Maremortum per condemnar, aquest dimecres 25 a les 20h a la plaça Sant Jaume, el desallotjament del camp d'Idomeni a Grècia.

Per als refugiats i refugiades, haver de deixar Idomeni és el final d'un llarg patiment però també de l'esperança. El desallotjament és un fracàs de tots: de països com Espanya que ara posa a les portades dels diaris l'arribada de 20 refugiats; d'un sistema en què les armes, les guerres i el tràfic de persones són un gran negoci i les víctimes només danys col·laterals; el fracàs d'organismes com l'ONU i de la Unió Europea.

Comunicat Stop Maremortum

Ahir al matí va començar el desallotjament de l’assentament d’Idomeni, al pas fronterer entre Grècia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. Això succeeix quasi tres mesos després que els governs europeus donessin per clausurada la ruta balcànica i, com a conseqüència, deixessin atrapades a Idomeni i zones properes més de 15.000 persones. I recordem que més de 54.000 estan estancades al país, segons dades de l’ACNUR.

Durant aquest temps, l’única resposta per part de les autoritats europees i el govern grec ha estat una estratègia de desgast en la qual inacció, negligència i repressió violenta s’han combinat per desmoralitzar i minar les esperances de les persones refugiades. En les darreres setmanes hem hagut de veure amb ràbia i desconcert com els i les habitants del camp eren abandonades a les inclemències del temps que convertiren Idomeni en un fangar infecte. També hem presenciat com els esclats d’indignació eren reprimits cruelment amb gasos lacrimògens que es llançaren indiscriminadament en zones on habitaven famílies; un acarnissament absurd amb un efecte especialment dramàtic sobre la molt nombrosa mainada i gent gran. La repressió també s’ha dirigit cap als i les voluntàries que han sofert campanyes de desprestigi i detencions sense cap mena de fonament. La llista de despropòsits és inacabable: repartiment d’aliments en mal estat, aplicacions telemàtiques d’asil inoperatives, difusió d’informació enganyosa per part de les autoritats.

Desallotjant Idomeni s’està desallotjant la cara visible de la vergonya europea. Però l’objectiu no és garantir un tracte més digne a aquestes persones, sinó amagar-les als ulls de l'opinió pública. Ja durant el desallotjament s’ha expulsat periodistes i voluntaris del camp. El cert és que el destí que espera a les persones refugiades són camps de concentració; sota control militar, sense llibertat de moviment, d’accés restringit per a voluntaris, periodistes i ONGs, amb condicions sanitàries inadequades i atenció mèdica limitada. Impossible construir una vida i un futur en llocs on no hi ha res a fer, cap tipus d’activitat o feina, cap mena d’oferta educativa o cultural. Moria, Katsikas, Katerini, Koutsohero, Halkeró, Giannitsá són alguns noms dels camps de vergonya.

Des d'Stop Mare Mortum denunciem ja no només el maltracte sistemàtic que han patit les persones refugiades a Idomeni, sinó també la flagrant violació dels drets humans que suposa empresonar-les ara en camps de concentració. Uns drets, com el dret d’asil, reconegut a l’article 14 de la Declaració dels Drets Humans i a l’article 18 de la Carta fundacional de la Unió Europa que no s’està garantint per una clara manca de voluntat política, així com tots els processos de reubicació que els Estats es neguen a engegar amb l’agilitat i la rapidesa que requereix aquesta situació. Assenyalem la Unió Europea com a instigadora d’aquestes polítiques inhumanes que dinamiten els valors de solidaritat en què suposadament està fundada. Assenyalem el govern grec com a responsable d’haver expulsat la societat civil i deixat en mans del ministeri de defensa, actualment controlat pel partit d’extrema dreta ANEL, la gestió d’aquesta crisi.

Finalment, fem una crida a tota la ciutadania perquè exigeixi als nostres governants que no permetin l’existència de camps de concentració a Europa i que compleixin les lleis que garanteixen el dret d’asil a la Unió Europea.