Coincidint amb el Ple sobre emergència social que té lloc entre avui i demà al Parlament de Catalunya, la comissió promotora de la ILP habitatge volem posar sobre la taula que és urgent l’aplicació integral de la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que ja fa més de 7 mesos que està en vigor. 

Aquesta llei, fruit d’una ILP impulsada des del carrer, va aconseguir el suport de 150.000 catalanes recollint un gran clam social i va ser aprovada per unanimitat al Ple del Parlament de Catalunya el passat 23 de juliol. Conscients de que aprovar una llei no canvia la  realitat, des de setembre hem interpel·lat els jutges degans per a la seva aplicació i hem treballat conjuntament amb la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Agència de Consum de Catalunya, en l’elaboració de guies d’aplicació de la norma per als ajuntaments, usuaris i entitats financeres. A més, hem participat a les 9 formacions que s’han fet per tot el territori català a més d’un miler de treballadores de l’Administració local. Tot un esforç que valorem com a positiu però que no implica que la feina estigui acabada.

Per aquest motiu, el passat 26 de gener vam enviar una carta oberta al recent president Puigdemont -que, per cert, no ha respost- per tal de recordar-li les fites que encara quedaven pendents d’assolir per l’aplicació integral d’aquesta llei i per conèixer si el nou govern té com a prioritat acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Fruit d’aquesta carta, s’han realitzat dues reunions amb la Generalitat: la primera amb la Consellera Meritxell Borràs, el Secretari d’Habitatge, Carles Sala, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Agència de Consum de Catalunya; i la segona només amb el Secretari d’Habitatge, les dues agències i els seus respectius responsables, Jaume Fornt i Alfons Conesa. A les reunions mantingudes amb els responsables del Govern, vam traslladar un missatge nítid i clar: cal aplicar amb decisió i desplegar amb celeritat aquest nou instrument legislatiu que ens brinda l’oportunitat de revertir l’emergència habitacional a Catalunya.

Les cinc actuacions urgents que recollia la carta al President Puigdemont són: aprovar el reglament de segona oportunitat que permetrà a les famílies deixar enrere el sobreendeutament associat a l’habitatge i començar de nou; mobilitzar l’habitatge buit de bancs i grans tenidors necessari per a reallotjar les famílies en situació d’exclusió residencial mitjançant la cessió obligatòria; alliberar les famílies del deute que es deriva de la pobresa energètica signant els convenis amb les subministradores d’aigua, llum i gas que la Llei estableix; sancionar els incompliments de la Llei pels talls que es produeixen, i dotar de partida pressupostària suficient per garantir a tots els efectes i tal com determina la norma, el dret a l’habitatge de les famílies en exclusió residencial.

Fa un mes i mig que el nou Govern de la Generalitat té sobre la taula aquestes actuacions prioritàries però, tot  i els avenços, els temps s’allarguen de nou i no arribem a veure el resultat desitjat: traslladar el missatge a bancs i subministradores que aquesta norma ha arribat per quedar-se i per aturar la vulneració diària del dret a l’habitatge a casa nostra.

Es tracta d’una Llei d’emergència, i per tant, cada dia que passa sense aplicar-la totalment, aquesta s’agreuja i colpeja les famílies catalanes. Els deutes de per vida, els desnonaments i els talls són inacceptables. Però encara és més escandalós i alarmant tenir les eines per eradicar-los i no utilitzar-les com cal.

En aquest sentit, és necessari que el Govern de la Generalitat entomi de forma prioritària les següents accions:

1. Iniciar la tramitació del reglament per habilitar el mecanisme de segona oportunitat perquè les famílies puguin acabar amb el sobreendeutament associat a l’habitatge habitual, que les asfixia. El buit que genera la manca d’aquest mecanisme provoca que algunes entitats financeres facin xantatge a les famílies condicionant dacions a la renúncia al lloguer social a què obliga la Llei.

2. Impulsar definitivament la mobilització dels habitatges buits dels grans tenidors (començant pels bancs) iniciant cessions obligatòries, donant alhora exemple i seguretat als Ajuntaments perquè també les iniciïn. Els responsables del govern ens van comunicar que iniciarien totes les cessions d’habitatge buit necessàries per atendre els casos de la mesa d’emergència de la Generalitat de Catalunya. Encara no hem vist els resultats reals d’aquesta afirmació. Mentrestant, diàriament la PAH està reallotjant famílies en exclusió residencial, amb la seva campanya de l’Obra Social, quan hauria d’estar reallotjant la Generalitat i els Ajuntaments. També és un fet innegable que, en aquests moments, entitats financeres com el BBVA, la SAREB i altres tenen milers d’habitatges buits i es neguen a donar lloguers socials a les famílies afectades que han d’ocupar-los perquè les administracions no tenen ni mobilitzen suficient habitatge social per a atendre-les. La Generalitat i els Ajuntaments poden demostrar que volen resoldre la històrica infradotació d’habitatge social a Catalunya iniciant la cessió de tants habitatges buits (22.000 de grans tenidors ja identificats a Catalunya) com famílies en exclusió residencial hi hagi, complint amb l’article 5.6 de la Llei, que estableix el dret al reallotjament adequat.

3. Fer asseure  les companyies subministradores implicant representants de màxim nivell del Govern, com el mateix President o el Conseller Junqueras, per tal d’aconseguir que en les properes setmanes se signin els convenis necessaris perquè aquestes es facin càrrec de les ajudes necessàries i dels descomptes en les factures de les persones en risc d’exclusió residencial, com marca la Llei. Cal assegurar el compliment real del principi de precaució per frenar els talls que encara avui dia es produeixen i fer públics els més de 65 expedients sancionadors de denúncies per incompliment d’aquesta llei que ja ha obert l’Agència Catalana de Consum.

4. Dotar de partida pressupostària suficient per garantir a tots els efectes i tal com determina la norma, el dret a l’habitatge de les  famílies en exclusió residencial.   Això significa calcular quin  pressupost és necessari per donar   cobertura al que determina la Llei,  com per exemple: garantir les ajudes al lloguer per a evitar desnonaments en habitatges de petits propietaris, la formació de comissions pel sobreendeutament, l’ampliació del registre d’habitatges buits de grans tenidors, i personal suficient per garantir el compliment íntegre de la Llei.

És de sentit comú que, si avui i demà el Parlament de Catalunya debat sobre l’emergència social en l’àmbit d’habitatge i pobresa energètica, la prioritat d’aquest plenari sigui activar tots els mecanismes necessaris per a l’aplicació efectiva d’aquesta llei. El pla de xoc per fer front a l’emergència habitacional l’ha marcat la ciutadania i la societat civil fa temps i el mateix Parlament, i aquest pla és: aplicar integralment la llei 24/2015 i fer-la complir a diari fins acabar amb els deutes de per vida, els desnonaments, els talls de subministraments i amb la manca d’habitatge social a Catalunya.

Amb la mateixa contundència que des que va néixer la PAH fa 7 anys i fins ara hem denunciat la vulneració diària del dret a l’habitatge a Catalunya i els seus responsables, començarem a partir del dia d’avui, a denunciar la inacció dels responsables de l’aplicació de la Llei 24/2015, tal i com vam decidir aquest mateix dissabte a l’assemblea de les PAH catalanes.

#ILPésLLei #StopEmergènciaHabitacional

Grup Promotor de la ILP Habitatge, la Llei 24/2015