Aquest matí l’Ajuntament de Barcelona ha exposat les primeres mesures en matèria d’habitatge que s’han emprès durant els primers cent dies de govern. L’objectiu d’augmentar el parc públic de lloguer social -en 8000 habitatges- respon a la situació d’emergència habitacional en què viu una part important dels veïns i veïnes de Barcelona. Per aquest motiu, cal aconseguir de forma ràpida i efectiva habitatges per a reallotjar les persones en situació de vulnerabilitat i facilitar l’accés a l’habitatge d’aquells col·lectius amb majors dificultats.

En aquest sentit, les mesures que s’han presentat com a resposta a curt termini s’emmarquen dins nous ajuts al lloguer, incrementats en un milió d’euros, i amb una nova línia per a persones sense ingressos. Aquest tipus d’ajuts resultava necessari per no excloure les famílies amb menys recursos. També s’ha anunciat l’ús del tanteig i retracte -mecanisme que ha permès adquirir 17 habitatges, 7 aquest mes- i les negociacions amb les entitats financeres via convenis -els resultats de les quals, si bé s’han mencionat, no s’han concretat. Així mateix, s’ha fet pública la interposició de dotze multes coercitives a entitats financeres que tenen habitatges buits, seguint l’exemple d’altres ciutats que ja havien fet ús d’aquest mecanisme present a la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya de 2007. La utilització d’aquest instrument per mobilitzar el patrimoni en desús era un reclam de les organitzacions que treballem en aquest àmbit: l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) vam presentar mocions conjuntes als plens municipals instant a posar-lo en marxa, sent aprovada la proposada a Barcelona el gener de 2014.

En aquest sentit, per qualsevol política pública que busqui incidir en el parc d’habitatges, és extremadament urgent quantificar el nombre d’habitatges buits. Aquesta és una altra de les demandes que s’han proposat des de la societat civil de forma reiterada, i que és el preàmbul necessari de tota actuació en matèria d’habitatge. Sense un cens o registre d’habitatges buits, resulta complicat dilucidar quines són les actuacions més adients. Tanmateix, les minses xifres de què disposem apunten a desenes de milers de pisos buits a la ciutat (INE 2011). Per aquest motiu, l’Ajuntament ha de continuar amb el cens d’habitatge buit a la ciutat. L’anterior govern va anunciar el cens de tres barris, i que aquest s’estendria ràpidament per la resta de districtes. No obstant, els resultats no han arribat a veure la llum, i és tasca de l’actual consistori elaborar aquesta diagnosi.

La presentació d’aquestes mesures d’urgència no ha anat acompanyada de cap comentari envers l’aplicació de la nova llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que es va aprovar el passat mes de juliol. Es tracta de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per l’Observatori DESC, la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) que, un cop aprovada, cal posar en marxa. Com a entitat membre de la comissió promotora, instem el govern municipal a ser proactiu en la seva aplicació i proposem una trobada per establir possibles actuacions en aquest sentit.

En relació a les mesures a llarg termini, com són la construcció de 4000 habitatges nous, celebrem que s’afavoreixin les formes alternatives de tinença com ara el lloguer o la cessió d’ús, en què el sòl roman propietat municipal. No es pot permetre més venda de sòl públic. La col·laboració amb cooperatives, banca ètica i altres projectes comunitaris són una bona notícia per a l’economia social i solidària i una nova concepció de l’urbanisme i el dret a la ciutat.

D’altra banda, entenem que, a més de la construcció pública, seria convenient promoure una regulació dels preus del mercat privat del lloguer o del sòl, com està succeint a ciutats europees com ara París o Berlín. També trobem a faltar un abordatge del fenomen de l’ocupació, en relació a la qual és urgent un pla de detecció i intervenció per tal de facilitar la possibilitat de regularització i dignificació d’aquestes situacions.

Finalment, l’accés a la informació per part de les entitats i moviments que som actives en el dret a l’habitatge és fonamental per poder participar i fer incidència. En aquest sentit, haguéssim agraït haver conegut el sentit de les mesures amb anterioritat a la roda de premsa, per exemple a través de les corresponents comissions creades pel consistori.