La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori DESC, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona i l'Associació catalana per a la defensa dels drets humans (ACDDH) han tingut coneixement, a través dels mitjans de comunicació i dels lletrats i lletrades compareguts en les diligències davant el Jutjat d’Instrucció núm. 18 de Barcelona, que s’ha ordenat l’ingrés a presó de tres joves participants en les accions de la vaga general de dijous passat, 29 de març.

Les entitats esmentades consideren que la decisió adoptada comporta una vulneració de la presumpció d’innocència i suposa l’aplicació al dret de protesta de doctrines preventives absolutament contràries a l’ordenament jurídic espanyol.

Per començar, cap dels vaguistes empresonats ha estat imputat pels fets ocorreguts durant la tarda del dia 29 de març al centre de la ciutat de Barcelona. Les acusacions, en veritat, estan centrades en la figura dels desordres públics i dels actes contra l’autoritat. Atès que cap dels tres joves té antecedents penals, la presó provisional resulta una mesura especialment desproporcionada i innecessària, sobretot en relació amb unes imputacions que, fins i tot en cas de condemna, no comportarien l’entrada a presó dels acusats.

Per justificar la seva decisió, la Magistrada al·lega que existeix risc de reiteració delictiva, ja que els imputats podrien alterar l’ordre en altres esdeveniments que tindran lloc a Barcelona les properes setmanes, com els actes del dia del treball, la cimera de bancs centrals europeus o el partit de futbol que hauran de disputar el FC Barcelona i el RCD Espanyol.

Aquest argument és inconsistent i contrari a dret. Per tal de no vulnerar la presumpció d’innocència, la previsió de reiteració delictiva ha d’estar basada en dades objectives acreditades en l’expedient judicial. En aquest cas, no hi ha cap element de pes que aboni aquesta suposició. Les persones imputades ni tenen antecedents penals, ni s’ha acreditat que tinguin res a veure amb el món del futbol, i encara menys que pugin arribar a exercir el seu legítim dret de protesta de manera il·lícita i delictiva.

En realitat, tot indica que la decisió de privar de llibertat als tres joves no s’ha basat en el que puguin haver fet, sinó en el que va succeir als carrers de Barcelona en les hores posteriors a la seva detenció. Resulta obvi que un raonament d’aquest tipus obeeix a consideracions d’alarma social que obstaculitzen el funcionament normal de l’administració de justícia, que estan clarament prohibides a l’ordenament jurídic espanyol, i que atempten, en definitiva, contra el principi de responsabilitat individual en virtut del qual ningú no pot ser sancionat per fets d’altres que no hagi concertat o en què no hi hagi participat.

Els empresonats mereixen una decisió ajustada i proporcionada a les seves circumstàncies i als fets concrets que els hi són imputats. Una resolució judicial de privació d’un dret tan essencial com és la llibertat no pot justificar-se en comportaments futurs que ni un magistrat ni la societat poden conèixer per endavant. En cas contrari, s’estaria acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d’ajustos severs, comportaria la criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la desnaturalització de drets fonamentals per a la existència d’una societat democràtica.