Crisi econòmica: qui deu a qui ?

Aquests dies es realitza en diversos països la Setmana d'acció global contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals. L'objectiu és denunciar la il·legitimitat del deute extern i els seus impactes en les poblacions del sud, així com l'exigència de solucions definitives. Però també posar sobre la taula els enllaços entre la problemàtica del deute extern amb qüestions com la sobreexplotació dels recursos naturals, el canvi climàtic, la sobirania alimentària, el comerç internacional, les migracions o l’actual crisi financera global.

Les insistents denúncies fetes des del moviment global contra el deute extern respecte a qüestions com la des-regulació i descontrol del sistema financer internacional, venien anunciant des de fa anys la crisi financera actual. Davant l'ensorrada del sistema financer i les accions de salvatatge dels governs no ens hauríem de confondre. El que està en crisi no són les entitats financeres ni tan sols els nostres estalvis. El que està en crisis és el model econòmic que vénen impulsat amb la complicitat dels governs i dels organismes internacionals. Un sistema que no només ha endeutat famílies, sinó països sencers.

Mitjançant el crèdit i la generació de deute, s'ha estès el poder d’un sistema financer que ara es presenta com víctima, però que en realitat és el principal responsable de la pobresa, l'atur i la devastació del planeta. Els governs del nord, fidels al credo neoliberal dictat des d'organismes com l'Organització Mundial de Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, sempre han considerat la problemàtica del deute extern des de la perspectiva de la seva “sostenibilitat” i viabilitat financera. Mai s’han qüestionat la seva legitimitat. El seu interès ha estat sempre mantenir-lo com a mecanisme de dominació polític i econòmic, com a eina de privatització i espoliació de recursos, com a instrument per a violar els drets fonamentals de les poblacions del sud.

És el moment d'exigir responsabilitats i per tant, no es tracta de salvar bancs, sinó de reformar l'arquitectura financera internacional, limitant les seves funcions a promoure els drets socials , econòmics i culturals dels pobles. És hora que els governs del nord realitzin auditories integrals del deute extern i, seguint l'exemple de Noruega, cancel·lin els deutes il·legítims. És el moment de qüestionar no només l'eina financera sinó el model econòmic i social que el capitalisme imposa. Per això és crític denunciar des de la societat civil l'escandalós intervencionisme estatal en favor del capital financer que estem presenciant com a sortida de la crisi. Amb això s'intenta salvar el sistema financer especulatiu a costa de l'endeutament públic massiu. Tot un escàndol que intenten disfressar amb discursos tècnics financers. Un escàndol que si no es para des de la mobilització i denúncia ciutadana significarà un nou impuls a la destrucció de la humanitat i del planeta.

Rica Garcia
Observatori Desc Barcelona i Campanya Qui deu a Qui?
www.observatoridesc.orgwww.quideuaqui.org