La relatora especial de les Nacions Unides sobre el dret a un habitatge adequat, Leilani Farha, va presentar la setmana passada el seu últim informe en relació a les conseqüències de la financiarització de l'habitatge en el dret a accedir a un habitatge digne per a tothom. Segons la relatora especial, "la inversió de capital en l'habitatge desconnecta cada vegada més a l'habitatge de la seva funció social de provisió d'un lloc per viure en condicions de seguretat i dignitat i, per tant, soscava l'efectivitat del dret a la habitatge com un dret humà ".

L'informe de les Nacions Unides "sobre un habitatge adequat com element integrant del dret a un nivell de vida adequat i sobre el dret de no discriminació referent a això" té el mèrit d'exposar clarament la relació entre la creixent importància dels mercats financers globalitzats a l'habitatge i la precarietat habitacional que provoca.

La financiarització de l'habitatge és un fenomen global que transforma l'habitatge en un bé especulatiu destinat a l'acumulació del capital financer més que a la garantia de condicions de vida digna per a tothom. Així, segons la relatora especial de les Nacions Unides, el sector financer inverteix cada vegada més en el sector immobiliari, que s'ha transformat en "caixa de dipòsit segura", en un "dipòsit de capital i del excés de liquiditat". La liberalització, l'absència de regulació i de transparència han atret actors financers que retroalimenten aquesta transformació. Així, el 2015, el capital obtingut per aquestes inversions immobiliàries globalitzades va superar els 440.000 milions de dòlars.

Aquest fenomen causa una situació de precarietat i d'emergència habitacional sense precedents. Segons Leilani Farha, aquestes inversions en el sector immobiliari fomenten l'augment dels preus de l'habitatge, la segregació espacial i la desigualtat urbana. La financiarització de l'habitatge s'ha convertit en el factor clau de l'espiral que empobreix els pobres i enriqueix els rics, ja que l'accés a les zones urbanes privilegiades és cada vegada més difícil per a la població amb menys recursos. Els fenòmens de gentrificació i d'apropiació privada dels béns comuns tenen per conseqüència que se segueixi desnonant i expulsant i desplaçant als residents de les nostres ciutats.

L'informe de la relatora especial de les Nacions Unides és una eina per denunciar les conseqüències de la financiarització de l'habitatge per als drets humans, i en particular per al dret a un habitatge adequat. No obstant això, les recomanacions de polítiques públiques per lluitar en contra d'aquest procés resulten molt generals i abstractes. A més, el document no esmenta les insuficiències de la Nova Agenda Urbana de la Cimera Mundial de l'Habitat (Habitat III) d'obligar els poders nacionals i locals a implementar polítiques de regulació d'aquesta financiarització.

A Barcelona, ​​la financiarització de l'habitatge ha provocat processos especulatius; les inversions estrangeres, l'especulació per "fons voltor" i el turisme massiu tenen un fort impacte en el dret a l'habitatge. En l'actualitat, els preus del lloguer no deixen de pujar, i l'accés a un habitatge digne es fa cada vegada més difícil. Per aquestes raons, des de l'Observatori DESC, promovem una regulació popular i no financera del mercat de l'habitatge, perquè totes puguem gaudir pacíficament de la seguretat de les nostres vivendes. Denunciem les conseqüències dramàtiques de la financiarització de l'habitatge a Barcelona i al conjunt de l'estat espanyol i exigim:

• Que no hi hagi més desnonaments executats per entitats financeres i grans propietaris.
• Major regulació i inspecció del mercat de lloguers de vacances.
• Que s'implementin lleis més protectores per als inquilins i que es limitin els preus del mercat de lloguer.
• Major control de les inversions immobiliàries i tempteig i retracte de les operacions per l'administració pública.
• Que no es vengui més sòl públic i es promoguin règims de tinença alteratius a la propietat.