Avui a les 10.30h el Parlament de Catalunya debatrà i votarà el Projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial elaborat pel Govern, que busca substituir els articles suspesos pel recurs del PP i la banca al Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i la APE a través de la ILP Habitatge.

El grup promotor de la ILP Habitatge- Llei 24/2015 seguim considerant que aquest projecte de llei és insuficient per a revertir la situació d’emergència habitacional a Catalunya. Si bé s’han incorporat alguns aspectes positius gràcies a esmenes i aportacions (com ampliar el nombre de municipis on s’aplicarà, fer una tímida menció a la problemàtica de lloguers abusius i d’ocupacions en precari, valorar una aportació més recursos per a la implementació efectiva de la llei), els casos a què donarà resposta són molt restringits i la memòria econòmica molt limitada.

El projecte de llei estableix 4 mesures bàsiques que volen substituir els  articles suspesos pel Tribunal Constitucional. Aquesta norma impulsava tres mecanismes simples en matèria  d’habitatge: (1) acabar amb el deute de les famílies, (2) evitar  desnonaments i (3) ampliar el parc públic de lloguer social i acabar amb  els pisos buits en mans de la banca. A més, ho feia amb un “canvi de paradigma” sobre qui recau la responsabilitat de les mesures: els grans tenidors d’habitatge havien d’oferir un lloguer  social obligatori al mateix habitatge i per tant no es podia desnonar. L’articulat  de la llei que avui es vota busca solucions per a aquests tres punts,  però es queda força lluny d’aconseguir l’objectiu pel que neix:

1. El deute de les famílies només s’extingirà si així ho vol l’entitat  financera, és a dir, si s’arriba a un acord voluntari entre les parts. El pla de sanejament es podrà presentar posteriorment en cas de  procediment judicial, però aquesta possibilitat queda oberta i no es vinculant. En els 8 anys d’emergència habitacional ha quedat palesa la manca de voluntat de negociar de les entitats financeres, si no ha estat sota la pressió i les accions dels moviments com la PAH.

2. El lloguer social obligatori i la prohibició de desnonaments de la Llei  24/2015 es regula a la nova llei com una obligació de reallotjament que obliga a molts pocs tenidors, que només tindran obligació de reallotjar aquells propietaris  d’habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o dació i que estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buit o ocupats sense contracte, és a dir, un nombre  molt limitat. La resta de desnonaments no compten amb cap resposta per part dels grans propietaris, sinó que haurà de respondre  l’administració. Una esmena introduïda al document fa referència a l’obligatorietat de participar a un pla d’acompanyament, però la realitat es que moltes famílies es troben en situació de risc d’exclusió residencial per una davallada d’ingressos.

D’altra  banda, l’expropiació de l’ús dels habitatges hauria de permetre que la persona en risc d’exclusió residencial es pogués quedar a l’habitatge, mecanisme poc àgil per a respondre a aquesta realitat, amb la restricció de casos esmentada i de nou amb un desemborsament per part de l’administració.

3. La cessió obligatòria de pisos buits, per augmentar el parc públic, es recull a la nova llei com a un mecanisme d’expropiació temporal per causa d’interès social, entre 4 i  10 anys. No obstant, aquest article només s’aplicarà per a aquells pisos que constin al Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense  títol habilitant, supòsits molt restringits. D’altra banda, la transferència de fons públics als propietaris d’habitatges buits es  preveu elevada, ja que difícilment s’arribarà a un acord i les administracions hauran de pagar un “just preu” pels habitatges.

Com a conclusions:

• Els grans tenidors ja no queden definits a la llei i el nombre de persones que podran beneficiar-se de la llei ha disminuït considerablement respecte La llei 24/2015.

• El mecanisme per aturar desnonaments de la llei es d’aplicació per a només 3 anys, suposant això que en aquests 3 anys el Govern revertirà la situació d’emergència actual que arrosseguem de fa anys amb reformes estructurals com passar d’un parc públic d’1% al 15% que marca la llei catalana del dret a l’habitatge. Qüestió difícil de creure quan no ho han fet en tots aquests anys i els pressupostos només destinen a aquestes mesures un 0,02% del PIB a diferència del que es fa a Europa, on es destina entre l’1,5% i el 3%.

• La transferència de diners públics cap a grans tenidors d’habitatge és molt elevada, i amb una memòria econòmica absolutament insuficient i irreal sembla difícil aplicar de forma efectiva la llei. A més, els grans tenidors no assumeixen responsabilitats, com sí ho feien a la 24/2015, sobrecarregant l’administració. Valorem, no obstant,  positivament la incorporació de la menció a l’aportació econòmica per part de la Generalitat cap als municipis (disposició addicional primera, apartats 2 i 3). També celebrem que es prevegin més  recursos per als serveis socials bàsics (disposició addicional dotzena).

• Com a aspecte positiu i gràcies a les aportacions del Grup Promotor de la Llei 24/2015, tenim l’augment dels municipis que consten com a forta i acreditada demanda, és a dir, d’aplicació del projecte de llei. També que s’incorporin sancions per a l’incompliment del reallotjament i  altres mesures coercitives per al compliment de la llei.

• Finalment, s’han introduït dos aspectes nous fruit de les esmenes  presentades: les ocupacions en precari i els arrendaments. Les disposicions incorporades en relació a l’ocupació en precari, si bé són  una primera passa de reconeixement de la problemàtica, resulten genèriques, no dimensionen la realitat i son a realitzar en el futur, de forma que no aporten cap solució a la situació actual. Es posposa així la solució a futur d’una problemàtica molt actual. Així mateix, el projecte de llei obre la possibilitat de regular els lloguers abusius en un termini de nou mesos.

Malgrat aquestes al·lusions genèriques, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica considerem que l’actual projecte de llei difícilment complirà amb l’objectiu d’establir mesures urgents per a situacions d’emergència, ja que la mediació és voluntària i les mesures d’expropiació són costoses i complexes d’aplicar.

Com sempre, nosaltres continuarem lluitant cada dia per aconseguir garantir el dret a l’habitatge i n’exigirem el compliment com una eina més per revertir l’exclusió residencial.

#AvuiEsPot

Al quadre adjunt podeu veure la comparativa entre la llei 24/2015 i la nova llei.