Sis mesos després del cop d’Estat a Paraguai
El 15 de juny de 2012 una operació de desalotjament de camperols sense terra a Curuguaty (Paraguai), va acabar amb la vida de 17 persones, - 11 camperols i 6 policies -, alhora, va servir como a excusa per facilitar el cop d'Estat contra el President Fernando Lugo.
La investigació d’aquests fets a càrrec de la Fiscalia de l’Estat paraguaià ha estat qüestionada per moltes organitzacions pageses i de drets humans, davant les greus irregularitats presents en el procés com són detencions arbitràries i denuncies de tortura durant les detencions en els dies posteriors als fets.
El 22 de novembre passat el jutge va dictaminar la presó domiciliària pels 4 dels 12 pagesos empresonats cautelarment i acusats de ser responsables de la massacre de Curuguaty, que es van mantenir en vaga de fam per considerar injust el seu empresonament. Durant els més de 50 dies de vaga de fam Juan Carlos Tillería, Alvides Ramírez, Lucía Agüero i Luis Olmedo Paredes es van trobar al límit de la mort.
El dia 1 de desembre es va produir l’assassinat de Vidal Vega, un dels testimonis claus del procés i líder camperol i President de la Comissió de Sense Terres que reclama les terres de Marina Cué. Aquest fet encara llança més ombres sobre la impunitat que està tenyint el procés d’investigació dels fets de la matança de Curuguaty. Tres dies després, la Comissió Interamericana es pronuncia denunciant l’assassinat del líder camperol i insta a l’Estat paraguaià a investigar aquests crims, esclarir-los judicialment i sancionar als responsables materials i intel·lectuals.
Mobilitzacions i demandes de les organitzacions nacionals i internacionals de drets humans
sobre el cas:
Davant la necessitat d’una investigació seria i autònoma que demanaven les organitzacions pageses envers les violacions als drets dels pagesos abans i després de la massacre a Marina Cué (Curuguaty), durant la setmana del 5 al 11 de setembre d’aquest any, una missió internacional d’Observació[1] es va desplaçar al lloc dels fets.
Un primer informe preliminar posa de relleu alguna de les causes estructurals que van desencadenar aquesta tragèdia com és l’enorme concentració de la terra a Paraguai, on el 2,5% dels propietaris concentra en les seves mans el 85% de les terres al país, sent el país amb el major índex Gini de concentració de la terra del món (0,93)[2]. Així mateix, la problemàtica de les terres “malhabidas” relacionada amb aquesta concentració, així com la de l’estrangerització de la terra, es contraposa a les demandes del moviment de pagesos sense terra. Es calcula que hi ha al voltant de 300.000 persones pageses sense terra a Paraguai. Altres factors com són “la absència d’informació imparcial als mitjans de comunicació ajuda a l’estigmatització i criminalització dels camperols”, com senyala aquest informe. Cal destacar també, que la derogació del Protocol de procediment per a l’ús de la força en cas de desallotjaments ha suposat un clar retrocés pel que fa a les garanties davant els desallotjaments de terres.
El 10 de desembre, dia de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va dur a terme la Marxa pels Drets Humans. Quatre mil persones van recórrer el centre d’Asunción demandant l’esclariment de la matança de Marina Cué i de l'assassinat de Vidal Vega, així com l’alliberament dels empresonats/des polítics i la recuperació de les terres malhabidas [3] de la Dictadura de Stroessner. També el representant de Paraguai a NNUU, Lorenzo Jiménez de Luis, en cerimònia oficial va demanar l’esclariment d’aquesta massacre i va vincular-ho amb el gaudi efectiu dels Drets Humans a Paraguai.
Per acabar, seria important recordar algunes de les demandes i recomanacions de les organitzacions de drets humans nacionals i internacionals. En primer lloc, evidencien el deure d’investigar de forma objectiva i sancionar per part de l’Estat els crims i violacions als drets humans comesos a Marina Cué. Així mateix, exigeixen el cessament de la repressió i criminalització contra el moviment camperol i contra defensors i defensores que es profunditza, així com la necessitat de prendre les mesures necessàries per brindar protecció a les persones en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, manifesten la necessitat de reorientar el model de desenvolupament rural vigent centrat en l’agronegoci i l’acaparament de terres cap a un model de reforma agrària que fomenti l’agricultura pagesa i indígena i garanteixi el dret a l’alimentació i a la sobirania alimentària a Paraguai.
Laia Fargas Fursa
Observatori DESC