Basic Orientation Guide for Housing Problems [in Catalan]

L’accés a un habitatge assequible a la ciutat de Barcelona s’ha convertit en una tasca gairebé impossible. La precarietat laboral, els preus elevats de lloguer, la manca de parc públic i l’actual crisi sanitària fan que cada vegada més persones no puguin accedir o mantenir la seva llar. La pandèmia de la Covid-19 ha aprofundit les desigualtats i la crisi habitacional present des de l’esclat de la bombolla immobiliària. Malgrat les mesures impulsades per tal de pal·liar la problemàtica en l’àmbit residencial arran de la Covid-19 -que recollim a la guia-, la realitat és que en el primer trimestre de 2021 s’han comptabilitzat 1.653 desnonaments a Barcelona.

No obstant, tot i perpetuar-se l’encariment de preus i el difícil accés a un habitatge, cal dir que existeixen algunes normes que ens protegeixen i és important conèixer. En processos liderats per la ciutadania, s’han aconseguit lleis com la 24/2015, que impedeix que els grans propietaris puguin desnonar persones vulnerables, o la llei 11/2020, de contenció de les rendes del lloguer, que prohibeix les pujades del lloguer en determinades zones. Més endavant ex- pliquem com poden afectar a cada cas, però és clau saber que l’organització col·lectiva permet aconseguir avenços per protegir els nostres drets.

Aquesta guia pretén ser una eina senzilla al servei de les persones amb problemes d’habitatge, amb recomanacions inicials bàsiques davant situacions molt dures, com ara trobar-se davant d’un desnonament, tenir dificultats per llogar un habitatge, no poder pagar les factures d’aigua, llum o gas (o patir talls d’aquests subministraments) o ser víctima d’assetjament immobiliari o mobbing. També, exposem alguns consells per a persones joves i per a dones, especialment recursos habitacionals per a víctimes de violències masclistes.

Si bé l’emergència habitacional és especialment crua a Catalunya i, en concret, a Barcelona, la ciutat de Barcelona disposa de recursos i espais organitzats per a poder donar suport a aquestes problemàtiques. D’una banda, l’Ajuntament de Barcelona compta amb diverses oficines d’habitatge i unitats especialitzades en atenció a situacions de pèrdua de la llar. D’altra banda, els moviments en defensa de l’habitatge i l’energia son punta de llança de l’auto-organització popular, i a cada barri hi ha assemblees, sindicats i associacions de veïns i veïnes que, juntament amb la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el Sindicat de Llogateres, articulen una xarxa de resposta social davant la xacra dels desnonaments, les pujades de preus de lloguer i els talls de subministraments. En aquesta guia hi fem referència, per tal de donar a conèixer tant dispositius municipals com espais d’organització col·lectiva. Partint dels consells inicials que trobareu aquí, la resolució de la problemàtica segurament requerirà adreçar-se a alguns d’ells.

Així doncs, a continuació trobareu els següents apartats: