06/22/2017

Valoració de l’Índex de Referència de Preus de Lloguer: cal anar més enllà de constatar que tenim “lloguers impossibles”

Ahir la Consellera Meritxell Borràs va presentar l'Índex de Referència de Preus de Lloguer, després de mig any de confecció.

Si bé l'anunci de la creació l'Índex semblava un primer pas cap a la regulació de l'actual escalada de preus de lloguer, l'eina presentada es queda lluny de tenir impacte en els preus, per 4 motius principals:

 

  1. Transparència vs baixada de preus: La mateixa Consellera Borràs considerava l'Índex de Referència de Preus de Lloguer com un nou mecanisme de caire "informatiu", és a dir, útil per a trencar amb l'opacitat del mercat de lloguer i augmentar la transperència en relació amb l'oferta del mercat, sens dubte necessària. Tanmateix, l'actual problemàtica no rau en la manca de dades sobre preus disponibles sinó sobretot en l'absoluta desproporció d'aquests amb ingressos de la ciutadania i de les llars. Així doncs, des de l'Observatori DESC considerem que l'actual Índex no afavorirà una baixada dels preus del lloguer, sinó que malauradament  tindrà un impacte més aviat limitat en el dia a dia de les persones llogateres.  
  2. Preus de mercat vs lloguers assequibles: La metodologia emprada per a l'elaboració de l'índex ha estat calcular la mitjana de gairebé 200.000 contractes de lloguer dipositats al Registre de fiances de l’INCASÒL. És a dir, s'ha treballat a partir de preus de mercat que, en l'actualitat, ja han provocat l'expulsió de veïnat dels seus barris i ciutats. Considerem que l'Índex hauria d'establir un correctiu en base a la renda familiar disponible dels municipis o dades socioeconòmiques com ara les xifres d'atur o altres per a determinar quin hauria de ser el lloguer assequible per a aquell habitatge. D’aquesta manera, d’acord amb les recomanacions internacionals,  s’estarien considerant els topalls màxims d’ingressos destinats al pagament de l’habitatge. En altres paraules, en lloc de calcular quin és l'actual preu de mercat per a aquell habitatge s'hauria d'oferir quin preu es consideraria adient per al mateix.
  3. Índex obligatori vs índex de referència: Tal i com el propi nom de l'Índex indica, una referència és quelcom que orienta, però en cap cas representa un compliment obligatori. L'establiment de paràmetres orientatius resulta positiu però clarament insuficient en el context actual: necessitem mesures efectives contra l'abús immobiliari i els processos d'especulació amb un dret fonamental com és el dret a l'habitatge. En aquest sentit, la Consellera Borràs ha anunciat, sense concretar, incentius per als propietaris. Tenint en compte que el lloguer d'un habitatge constitueix un negoci amb un dret bàsic, les mesures en aquest camp haurien de ser de foment però especialment de penalització, ja que si no existeixen eines coercitives difícilment s'aturaran les dinàmiques d'encariment del mercat de lloguer. En aquest sentit, considerem que s'hauria d'anar més enllà i establir conseqüències per a aquells propietaris que no compleixen l'Índex.
  4. Índex consensuat vs índex opac: Malgrat que l'Índex es va anunciar en un grup de treball que havia d'assentar les bases per a una regulació catalana dels lloguers en què l'Observatori DESC i d'altres entitats socials vam poder participar, la seva elaboració no ha comptat amb participació de la societat civil i l'hem conegut pels mitjans. A d'altres països europeus on Índexs similars (si bé més orientats a garantir el dret a l’habitatge i a fomentar els lloguers assequibles) estan en funcionament i es compleixen, consideren ineludible el debat i consens amb agents rellevants en matèria d'habitatge.

Finalment, resta per limitar els increments de preus dels contractes de lloguer, com a mesura diferenciada de l'Índex de preu. En aquest sentit, seguim a l'espera dels criteris per a  la LAU catalana, la redacció dels quals es va anunciar també a inicis d'any arran de la disposició final sisena de la llei 4/2016. Elements centrals com la curta durada dels contractes o l'augment de preu entre contractes, així com l'estat de l'habitatge, l'expeditiu i poc garantista desnonament per impagament o les garanties i fiances desproporcionades, requereixen d'una regulació urgent a casa nostra.

Frenar la bombolla del lloguer i evitar-ne les seves greus conseqüències, demana mesures efectives a l’altura de la situació i consensuades amb tots els agents implicats.

 

* Imatge de "La Directa" (Leiva 37, de Victor Serri)