Què són els descs

Els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) són expectatives legítimes d'individus i col·lectius lligades a l'educació, la salut, l'habitatge, el treball, l'alimentació, el medi ambient o la cultura. Poder accedir a un habitatge digne i assequible, gaudir de l'atenció sanitària necessària i d'una educació de qualitat, disposar d'aliments en quantitat i qualitat suficients per satisfer les necessitats alimentàries, viure en un medi ambient saludable, etc., constitueixen condicions materials bàsiques de totes les persones per viure dignament, desenvolupar lliurement la seva personalitat i participar dels assumptes públics. Tanmateix,  si bé és cert que la satisfacció dels drets socials interessa a totes les persones, són les qui es troben en situació de major vulnerabilitat des del punt de vista econòmic, però també des del punt de vista del gènere i/o del origen ètnic o nacional, les principals interessades en reivindicar la protecció dels DESC.

A nivell internacional, els DESC es troben reconeguts en nombrosos Tractats Internacionals, i, molt especialment en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), adoptat per l'Assemblea General de Nacions Unides el 1966. En aquest es reconeix que no pot realitzar-se l'ideal d'un ésser humà lliure si no es creen condicions que permetin a cada persona gaudir dels seus drets econòmics, socials i culturals, tant com dels seus drets civils i polítics. Així mateix, a la Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Drets Humans realitzada a Viena, el 1993, es va reafirmar el caràcter indivisible i interdependent dels tots els drets humans i, en conseqüència, els drets econòmics, socials i culturals han de ser considerats al mateix nivell que els drets civils i polítics.

Això implica desfer-se de la falsa dicotomia entre drets fonamentals vinculats a obligacions negatives (no fer) i drets no fonamentals i, per tant, subordinats, lligats a obligacions positives (fer). Existeixen, per contra, obligacions comunes a tots els drets humans. Cada dret implica l'obligació, per part de l'Estat, i d'altres actors no estatals com ara les empreses, de respectar-lo i protegir-lo, acomplir-lo i garantir-lo. Sense DESC adients, la llibertat de les persones es veu restringida, la seva seguretat resulta amenaçada i la seva exposició a l'explotació i a l'exclusió incrementa substancialment.

Determinar el contingut central dels DESC en concret, i dels drets humans en general, és un procés inconclús. En els següents apartats es pot trobar una aproximació a la definició i caracterització dels DESC basada, entre d'altres coses, en la doctrina generada per l'òrgan de Nacions Unides encarregat d'aplicar el PIDESC: el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CDESC). Concretament, el Comitè DESC és l'òrgan que supervisa l'aplicació del Pacte per part dels Estats i també qui n'interpreta el contingut. D'aquesta manera, la tasca del CDESC consisteix en, d'una banda, examinar els informes periòdics que li fan arribar els Estats sobre el compliment dels DESC als seus respectius països, fent-los recomanacions. D'altra banda, el CDESC publica de forma periòdica la interpretació de les disposicions del Pacte en forma d'Observacions Generals.

Darrerament, el 10 de desembre de 2008, l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que permet al Comitè DESC examinar comunicacions de persones i grups que es considerin víctimes de violacions sistemàtiques de qualsevol dret reconegut al Pacte -equiparant cada vegada més els mecanismes de garantia de que disposa el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest nou mecanisme entrarà en vigor un cop l'hagin ratificat 10 països, fet que encara no ha succeït. Tot i que Espanya va ser dels països que juntament amb Portugal van promoure el mecanisme, la ratificació del Protocol resta pendent per part seva.