Interlocutòria | Jutjat de Primera Instància de Valladolid (2012)

Resolucions judicials en favor de la cancel·lació del deute

Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Valladolid

Òrgan:  Jutjat de Primera Instància
Seu:  Valladolid
Tipus de resolució:  Interlocutòria
Núm.  d’interlocutòria:  2411/2009
Data:  27 de febrer de 2012

El Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Valladolid estima un recurs aturant el procediment d’execució hipotecària dels avalistes ja que considera que l’adjudicació del bé immoble per part de CAJA DE AHORROS DE VITORIA Y ALAVA suposa l’extinció del deute.

En primer lloc, en aquesta interlocutòria el jutge fa referència a les greus conseqüències socials que ha provocat la regulació de l’execució hipotecària, sobretot en temps de crisi econòmica. Tanmateix, recorda que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat del moment en que han de ser aplicades. És per això, que cada vegada més, la jurisprudència està rebutjant els abusos que permet la normativa actual respecte a l’execució hipotecària. Aquesta interlocutòria n’ és un exemple més.

En segon terme, el Jutjat de Primera Instància sosté la “doctrina dels actes propis”. Considera que l’habitatge adjudicat al banc és suficient per saldar el deute pendent. El valor de l’immoble que ingressa al patrimoni del creditor és el que estableix la taxació pactada inicialment en escriptura pública. El tribunal entén provat aquest fet ja que el banc ha posat a la venta l’immoble per un valor molt proper al de la taxació.

Considera el tribunal que en la mesura en que el banc ha posat l’habitatge executat a la venda per un preu molt superior respecte el valor pel qual ell mateix se l'ha adjudicat, seguir reclamant el deute, suposaria un enriquiment injust. Aquest enriquiment és contrari a la bona fe i comporta un abús de dret. S’està excedint de la finalitat de l’execució hipotecària, que és la satisfacció del crèdit.

Finalment, el jutge estima el recurs de revisió i entén que continuar amb l’execució comportaria un veritable abús de dret i un ús antisocial de les normes jurídiques. No obstant, encara que l’immoble s’incorpori  al patrimoni de l’entitat financera pel 100% del valor de taxació, poden haver-se generat despeses en concepte d’interessos de demora i costes judicials que no quedin coberts per aquest valor.

 

+ Descarrega't aquí la sentència (PDF)

+ Veure llistat complet de sentències

AdjuntMida
Interlocutòria Valladolid (Pdf)436.42 KB