03/14/2017

La Proposició de Llei del PDECat anul·la les garanties i el dret de defensa de les persones que viuen sense títol habilitant

Comunicat conjunt de l'Observatori DESC i de Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans

La Proposició de Llei del PDECat  anul·la les garanties i el dret de defensa de les persones que viuen sense títol habilitant

Avui a les 15h es votarà la seva admissió a tràmit al Congrés: Irídia i l'Observatori DESC rebutgen el contingut de la proposta

Avui, dimarts dia 14 de març, el PDECat presenta al Congrés dels Diputats una Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/2000 de d'Enjudiciamient Civil per tal d'introduir-hi un nou procediment específic front les ocupacions, amb el suposat objectiu de garantir la possessió d'habitatges titularitat de propietaris persones físiques i entitats socials o administracions públiques. Amb la justificació de la necessitat d'actuar contra les màfies i de la insuficiència de les normes  existents per recuperar els habitatges ocupats, el PDECat vol crear una  nova via ràpida per a desallotjar i recuperar la possessió d'aquests.

IRÍDIA i l'Observatori DESC, associacions que treballem per a la defensa dels drets humans, tant el drets civils i polítics, com els  drets  econòmics, socials, culturals i ambientals, volem denunciar públicament el contingut que ha transcendit de la proposició de llei.

La proposició de llei augmenta la desprotecció de les persones en els processos de pèrdua de l'habitatge habitual; convertint en pràcticament automàtica la recuperació de la possessió -i per tant el desnonament- impossibilitant l'oposició i sense preveure quins són els efectes per a les persones desallotjades, que es veurien en molt poc temps al carrer i sense reallotjament. En lloc de posar el focus en l'actuació contra les màfies, s'acabaria perjudicant les víctimes d'aquestes, agravant la seva situació d'exclusió residencial.

Es tracta per tant d'una dinàmica  clarament regressiva en matèria de protecció dels drets  humans i contrària als  principis i als tractats internacionals en  matèria de drets fonamentals. La reforma suposa una clara indefensió per a les persones que estan ocupant sense alternativa habitacional. L'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans estableix el dret a procediments judicials equitatius. D'altra banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha aturat en diferents ocasions desallotjaments d'ocupacions fins que hi hagués un reallotjament.

D'aprovar-se aquesta nova via, estaríem davant d'un nou retrocés que cal sumar al "desahucio exprés" instaurat per les lleis 19/2009, de mesures de foment i agilització processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis; i la llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d'habitatges. La desprotecció en els desnonaments  hipotecaris és igualment preocupant, ja que és molt reduïda la possibilitat d'oposició i cercar alternatives habitacionals, motiu pel qual el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja s'ha pronunciat davant la impossibilitat d'oposició per part de les persones amb problemes habitacionals, considerant que el procediment era massa expeditiu.

Actualment, el procediment civil per fer el llançament de persones que estan vivint sense títol en una propietat és àgil i ràpid. Més encara, després d'una reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil que es va produir a l'octubre del 2015. Si tira endavant la reforma que es debat avui al Congrés, els jutjats imposarien el desnonament en casos de demanda per precari (en demandes de propietaris que siguin persones físiques sense diferenciar si tenen 2 o 20 habitatges) directament després de la interposició de la demanda. És a dir, es realitzaria en desnonament amb caràcter previ a poder realitzar la contestació a la demanda i celebrar el judici. Per tant, el procés minva clarament el dret de defensa i les garanties.

És clar que la desprotecció de les persones en els procediments judicials que deriven en la pèrdua de l'habitatge habitual és molt gran, ja sigui hipotecari, de lloguer o per ocupació. No és convenient doncs augmentar aquest problema i resulta encara més alarmant impulsar dinàmiques regressives en moments  d'emergència social i habitacional, com és el cas actual i de les anomenades retallades de drets en els  processos de pèrdua de l'habitatge  habitual.

Aquesta Proposició de Llei no servirà per combatre pràctiques delictives, tal com s'anuncia per part dels promotors, sinó que posa el pes de la problemàtica sobre les persones que ocupen: persones i famílies sense recursos que, en molts casos, són les víctimes tant dels desnonaments per motius econòmics, com de l'estafa per accedir de nou a un habitatge que l'administració no els proveeix.

Tal i com ja han assenyalat altres organitzacions, com la PAH, tampoc serveix com a solució al problema gravíssim d'accés a l'habitatge que està patint la població de forma permanent. Senzillament perquè no fa referència a mesures de segona oportunitat per resoldre el sobreendeutament associat a l'habitatge habitual, per aturar els desnonaments deguts a l'empobriment generalitzat, per garantir lloguers socials a través de més habitatge públic o mobilitzant habitatge social provinent del parc privat (cessió de particulars o de grans tenidors), per augmentar l'estabilitat i l'assequibilitat dels lloguers etc.

No hi ha dubte que la via més eficaç perquè l'accés a l'habitatge es vehiculi de forma adequada és garantir aquest dret a través de mesures d'urgència i estructurals, com són el canvi de lleis injustes i anòmales que causen l'emergència habitacional i la vulneració del dret a l'habitatge digne i adequat.

AdjuntMida
comunciat_desciridia_pl_pdecat.pdf69.1 KB