03/13/2018

Nou informe: Els desnonaments del 2008-2017: una vulneració greu dels drets humans que no s’atura

El passat dimecres 7 de març el Consell general del Poder Judicial (CGPJ) va actualitzar l’informe “Efectos de la crisis en los órganos judiciales” on apareixen entre d’altres les dades de desnonaments desagregades a nivell estatal, regional, provincial i per partits judicials.

Aquesta font estadística possibilita conèixer el nombre de llançaments practicats als jutjats de primera instància i d’instrucció des del 2013 diferenciant els d'execucions hipotecàries i els de procediments de la Llei d'arrendaments Urbans. Anteriorment al 2013 i per tant pel que fa a dades amb més perspectiva temporal, tan sols mostra els desnonaments totals de les localitats on hi ha serveis comuns de notificacions i embargaments, els quals reben dels jutjats l'encàrrec de practicar els llançaments.

Des de l’Observatori DESC s’ha realitzat un breu anàlisi de la situació actual, amb l’objectiu d’ajudar a situar l’estat del dret a l’habitatge a l’estat espanyol, a Catalunya i a Barcelona. Com a resultat, publiquem alguns gràfics publiquem nou gràfics il·lustratius del panorama a dia d’avui i les principals conclusions que se’n deriven.

Del 2008 al 2017 s’acumulen ja 585.047 desnonaments a Espanya i 95.000 a Catalunya. Això representa una mitja de 58.505 desnonaments anuals a tot l’estat i 9.500 a Catalunya: 270 diaris a Espanya i 43 al dia a Catalunya.

Les principals conclusions que resulten de la valoració de les dades disponibles són:

  1. Nous problemes pel dret a l’habitatge: els problemes de pèrdua de l’habitatge habitual s’han multiplicat i es sumen nous tipus de dificultats amb tinences que no són l’hipoteca. Els desnonaments de lloguer són els més nombrosos però també tenim els de les persones han d’ocupar-ne.
  2. Desnonaments invisibles de lloguer i d’ocupacions: part dels desnonaments de lloguer per pujada de preu i els d’ocupació són invisibles en l’estadística oficial judicial, per tant el que veiem actualment és tan sols la punta del iceberg de l’exclusió residencial. És necessari disposar de dades, així com adoptar mesures efectives per a protegir la població afectada.
  3. Alarma en l’àmbit dels lloguers: les dades en els lloguers són molt alarmants. Més de la meitat dels desnonaments totals del  2017 són de lloguer, tant a nivell estata (59%), com català (65%), i de forma esepcialment acusada a a ciutat de Barcelona (85%). Aquesta tendència es detecta almenys des del 2013.
  4. Segona fase i més greu de l’emergència: deu anys després de l’esclat de la bombolla i de la crisi econòmica l’emergència habitacional segueix viva a uns nivells molt preocupants. Els pics màxims de desnonaments són el 2012 i el 2013 a Espanya i Catalunya, respectivament, anys a partir dels quals la quantitat anual es manté a uns nivells molt superiors al període 2008-2012.
  5. La urgència d’actuar, en especial a nivell legislatiu: és urgent actuar donant resposta a tots els nivells, en especial en la vessant de canvis legislatius però també en el camp de les polítiques públiques.  Cal adoptar mesures legislatives urgents en l’àmbit de lloguer que augmentin la durada dels contractes i que estabilitzi la pujada de preus, així com recuperar i activar la normativa per donar resposta a l’emergència habitacional.

Podeu consultar l’Informe “Els desnonaments del 2008-2017: una vulneració greu dels drets humans que no s’atura” al document adjunt.

AdjuntMida
informe_odesc_desnonaments_208-2017.pdf2.4 MB