Droit à un logement adéquat

El dret a un habitatge digne implica no només el dret de tota persona a disposar de quatre parets i un sostre on trobar refugi, sinó que implica també accedir a una llar i a una comunitat segures on viure en pau, amb dignitat i salut física i mental. Exemple paradigmàtic de la interdependència entre els diferents drets humans, garantir el dret a un habitatge adient esdevé essencial per garantir el dret a la família, a la no ingerència a la vida privada, a la seguretat personal, a la salut i, en definitiva, el dret a la vida.


El dret a un habitatge adient es troba reconegut al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). L’article 11 estableix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí mateixa i la seva família, incloent l’alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora continuada de les condicions d’existència”. Així, els governs signataris del pacte han de desenvolupar polítiques que garanteixin aquest dret, prioritzant l’atenció als grups més vulnerables. Per fer-ho, i sigui quin sigui el context, el Comitè DESC de Nacions Unides considera que hi ha alguns elements que sempre cal tenir per tal que l’habitatge es pugui considerar adient: a) seguretat jurídica de la tinença; b) disponibilitat de serveis, materials, infraestructura; c) despeses  suportables; d) habitabilitat; e) accessibilitat;  f) lloc, i g) adequació cultural.

El reconeixement del dret a un habitatge digne en l’àmbit internacional es configura a partir del  dret a un nivell de vida adequat recollit en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, i en l’article 11 del PIDESC – art. 11 –. El Comitè DESC ha desenvolupat el contingut d’aquest dret en dues Observacions Generals. L’Observació General nº 4 on es concreten les condicions que configuren el caràcter “adequat” de l’habitatge, i l’Observació General nº 7 sobre desallotjaments forçosos. En l’àmbit regional la Carta Social Europea – art. 16 i 19 (4) (c), especialment la versió revisada de 1966 encara pendent de ratificació per part del govern espanyol – art. 31-.