Droit à un environnement sain

El dret a un medi ambient adequat inclou el dret a gaudir d'un entorn ambiental segur per al desenvolupament de la persona i té, com a contrapartida, el deure de conservar-lo i l'obligació per part dels poders públics de vetllar per una utilització racional dels recursos naturals.

El dret a un medi ambient adequat es deriva d'altres com el dret a una alimentació adient, el dret a la salut i, fins i tot, el dret a la vida. Explícitament ha estat recollit en diverses declaracions de la ONU com la Resolució de l'Assemblea General 45/94 on es pot llegir que: "totes les persones tenen dret a viure en un ambient adequat per la seva salut i benestar". També hi ha un reconeixement d'aquest dret a la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà aprovada a Estocolm el 16 de juny de 1972, a la Declaració de Río sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1992, a el Protocol de Kioto de 2005 i a la Declaració Universal de Drets Humans Emergents que, en el seu article 3, reconeix el dret d'habitar el planeta i el dret al medi ambient. Igualment, el Protocol de Sant Salvador estableix en el seu article 11 que: "Tota persona té dret a viure en un medi ambient sa i comptar amb serveis públics bàsics. Els Estats part promouran la protecció, preservació i millora del medi ambient."

Malgrat que es tracti d'un dret que no està explícitament reconegut en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) el seu reconeixement es deriva, fonamentalment, dels seus articles 12 i 13. En l'àmbit regional, destaquen el Conveni Europeu de Drets Humans -art. 8.1- el Protocol de Sant Salvador -art. 7(e) i 11- i la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles -art. 24-.