Droit à la santé

El dret a la salut es refereix tant a l’absència de malalties com al dret a disposar de condicions de benestar físic, mental i social. Així doncs, el dret a la salut no s’ha d’entendre com el dret a estar sa, sinó com la possibilitat de gaudir d’un ventall de facilitats, béns, serveis i condicions necessàries per assolir el més alt nivell possible de salut.


El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) reconeix mitjançant l’article 12 “el dret de tota persona al gaudi del més alt possible de salut física i mental”. El Comitè DESC ha interpretat el dret a la salut com un dret inclusiu, que no només comprèn l’atenció oportuna i adequada de la salut, sinó també d’altres factors com l’accés a l’aigua potable, el subministrament adient d’aliments en bon estat, un habitatge digne, condicions sanes en el treball, un medi ambient saludable i l’accés a l’educació sobre qüestions relacionades amb la salut sexual i reproductiva. Un altre aspecte important destacat pel Comitè DESC és la necessitat de que la població participi en tot el procés de presa de decisions sobre les qüestions relacionades amb la salut.  

Les principals normes internacionals sobre el dret a la salut són el PIDESC -art. 12- i el seu desenvolupament en la Observació General numero 14. Igualment també són d’aplicació les diverses disposicions adoptades al respecte per la Organització Mundial de la Salut. En l’àmbit regional cal destacar la Carta Social Europea -Part. I, art. 11-  el Protocol de Sant Salvador -art. 11, 15 (3) (b) i 17-  i la Carta Africana Sobre els Drets Humans i els Drets dels Pobles -art. 16-.