Breu crònica del taller contra el mobbing immobiliari

Aquest dissabte 24 de novembre la Casa de la Solidaritat, va acollir el taller contra el mobbing, organitzat pel Sindicat de Llogateres, la PAH de Barcelona, Resistim el Gòtic, Stop Desnonaments Raval i l’Observatori DESC. Us compartim una breu crònica:

Aquest dissabte 24 de novembre la Casa de la Solidaritat, va acollir el taller contra el mobbing, organitzat pel Sindicat de Llogateres, la PAH de Barcelona, Resistim el Gòtic, Stop Desnonaments Raval i l’Observatori DESC. Van participar-hi unes 50 persones, vinculades a grups de defensa del dret a l’habitatge o al moviment veïnal, però també persones a títol individual que estan patint assetjament al seu habitatge.

L’objectiu principal del taller era presentar i fer arribar a totes les persones i organitzacions interessades, l'eina de la denúncia administrativa per respondre a  l’assetjament immobiliari, alhora que aprofitar per parlar plegades sobre quines estratègies/eines s'usaven en el passat i s’estan usant actualment per combatre el mobbing immobiliari. El talller va estructurar-se en quatre parts.

Va presentar el taller el Sindicat de Llogateres, situant el mobbing com abús que es comet a la ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltors actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar. Essent a més, una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes, ja que ¡forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veines llogateres de la ciutat.

Posteriorment, el Joan, convidat per Resistim al Gòtic, que va viure als anys noranta els processos de mobbing al barri de la Ribera de Ciutat Vellla associats a les operacions urbanístiques associades a les olimpíades, participant també en el moviment veïnal que s’hi va oposar; ens va compartir la seva experiència directa. Les seves aportacions van ésser certament interessants, doncs van mostrar clarament que aquest tipus d’operativa no és nova a la ciutat i que està vinculada a les grans onades especulatives. A través d’alguns exemples concrets, vam poder establir connexions directes entre aquell moment i l’actual, tant des del punt de vista de com els especuladors actuen -per exemple amb convivència amb el tràfic de drogues cercant la degradació de la vida veïnal-, com del paper clau com a forma de respondre al mobbing que aporta la denuncia social.

Després, l’Observatori DESC va presentar breument les vies de defensa jurídica contra el mobbing, recomanant d’entendre-les sempre com un complement a la denúncia pública i social, per passar seguidament a compartir la fonamentació legal de la via administrativa per poder actuar i multar als responsables l’assetjament immobiliari. Una via no utilitzada, recollida a la Llei del dret a l’habitatge catalana des del 2007, aplicable a tota Catalunya i on seran els Ajuntaments qui tenen l’obligació d’actuar contra l’assetjament.  Al Juliol les entitats socials vam fer les primeres denúncies i en vindran més que ja s’estan preparant.

Aquesta eina per a la defensa del dret a l’habitatge està al servei de qui la vulgui fer servir: es pot descarregar a les webs de les entitats per omplir i presentar. Aspecte que van explicar conjuntament les veïnes de l’edifici afectat per mobbing del c/Carme 106 i l’Observatori DESC, repassant cadascun dels apartats del model de denúncia i recomanant aspectes bàsics com són el fet de presentar-les a les Oficines municipals d’habitatge, adjuntar fotografies, e-mails, documentació i tot tipus de proves dels fets descrits etc. També es va destacar que auest tipus de denúncia no requereix d’advocats i que es recomana buscar el suport d’entitats o moviments socials per a presentar-la i fer-ne seguiment. Actualment estem en fase de prova i avaluant com respon l’Ajuntament de Barcelona, que és el primer municipi on se n’han presentat. Val a dir que aquesta administració ha obert ja expedients administratius contra l’assetjament i s’esperen les primeres sancions en poc temps. Les veïnes del c/ Carme 106 ens compartien que, en base a la seva experiència, la denúncia, motiu pel qual seguiran fent-ne seguiment i exigint que es tiri endavant.

Per acabar, vam dedicar tota la part final del taller a les preguntes, tant sobre la denúncia i la nova via que es compartia, com aportacions sobre la qüestió abordada, tant en el pla més pràctic com en la forma d’aturar-lo. En aquesta part, va ésser especialment interessant el testimoni en primera persona de vàries inquilines que estan patint mobbing, principalment del barri del Raval, les quals van compartir la multitud d’estratègies de la propietat per buscar que abandoni els habitatges, així com les dificultats i els “murs” que es troben quan acudeixen al serveis municipals d’habitatge. De nou, va sortir en el debat que cal combinar la denúncia social i el suport mutu, combinats amb la pressió als responsables i l’exigència d’actuacions de protecció als poders públics. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs o amb el 30%, que emanen de la mateixa llei, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar.

Multimedia

Agenda