La reforma del mercat de lloguer, un nou cop al dret a l'habitatge

Amb els vots favorables del Partit Popular i de UPyD i les abstencions de CiU i del PNB, el Congrés dels Diputats ha donat un pas decisiu en l’aprovació d’una important reforma en matèria de lloguer. Segons els seus impulsors, l’objectiu és “dinamitzar el mercat del habitatge”. Tanmateix, es tracta d’una reforma que afeblirà encara més la posició dels llogaters, criminalitzarà els impagaments per raons de necessitat i facilitarà els desnonaments exprés. D’aquesta manera, el dret a l’habitatge digne patirà per partida doble. D’una banda, a la tragèdia dels desnonaments per execucions hipotecàries s’hi afegirà la d’aquelles persones i famílies que, en el context de la crisi, esdevinguin incapaces de pagar el lloguer. D’una altra, es promourà un fals enfrontament entre petits propietaris i llogaters, mentre els grans propietaris i les entitats financeres podran continuar especulant amb un parc d’habitatges que bé podria contribuir a la solució de la crisi.

Quan ja s’ha anunciat el vist i plau del Senat, el Projecte de Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d’Habitatge, modifica la legislació d’arrendaments urbans i la legislació d’enjudiciament civil amb dos finalitats bàsiques:

La primera, reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer i facilitar els increments il·limitats de la renda. La segona, permetre els desnonaments per impagament d’un sol mes de lloguer i crear un registre de morosos. Malgrat les declaracions del impulsors de la reforma, a falta d’un parc públic assequible, aquestes mesures no comportaran cap avenç en la protecció del dret a l’habitatge. Ans al contrari, només afebliran l’estabilitat i la seguretat dels llogaters, desincentivaran la cura dels habitatges llogats i acabaran per criminalitzar les persones amb necessitats econòmiques i habitacionals més agudes.  

El primer objectiu de la reforma, en efecte, consisteix en l’escurçament del contracte de lloguer de 5 a 3 anys alhora que es restringeixen les pròrrogues obligatòries de 3 a 1 any . Com a conseqüència d’aquesta nova situació, cada 3 anys es podran produir pujades indiscriminades de la renda o es podrà cancel·lar el contracte de lloguer sense haver de justificar la necessitat de recuperar l’habitatge. L’escurçament del contracte semblaria basar-se en la creença que l’actual situació, caracteritzada per una certa moderació dels preus de lloguer, és transitòria i per tant cal contemplar la possibilitat de finalitzar els contractes un cop la situació es recuperi. La conseqüència per a les unitats familiars és de gran inseguretat ja que difícilment podran projectar-se de forma mínimament estable en una llar per períodes de 3 anys.

En segon lloc, la reforma desvincula l’actualització de la renda de l’augment de l’Índex de Preus al Consum, IPC, i preveu que arrendador i propietari decideixin “lliurement” quin criteri aplicar-hi. Aquest criteri, justificat per la voluntat d’enfortir la “llibertat contractual de les parts” desconeix la debilitat del llogater a l’hora de negociar els termes del contracte, especialment quan es tracta de grans agències immobiliàries, caient en un evident desequilibri contractual. Després de veure els abusos generats per la suposada llibertat contractual en l’àmbit hipotecari, no seria d’estranyar la signatura de contractes de lloguer amb criteris d’actualització de la renda manifestament inassolibles.

Continuar llegint AQUÍ

 

Información

Tipus publicació
Articles
Data de publicació
28 Febrero de 2013
Autors/es
Irene Escorihuela y Vanesa Valiño