12/20/2017

"Turistificació, dret a l'habitatge i resistències", participem a la jornada de la Plataforma per Russafa, València

Els dies 14, 15 i 16 de desembre han tingut lloc a Russafa, València, les jornades "Turistificació, dret a l'habitatge i resistències".

La nostra directora Irene Escorihuela va intervenir sobre la llei d'arrendaments urbans i el control de preus de lloguer, juntament amb d'altres debats com l'economia col·laborativa i Airbnb, o les experiències de resposta a ciutats com Venècia, Lisboa, Madrid (Lavapiés dónde vas), Palma (Ciutat per a qui l'habita), València (Entrebarris) i Barcelona (Sindicat de Llogaters). 

La lluita per la ciutat s'està estenent arreu amb l'organització davant la gentrificació dels barris, l'encariment del lloguer i el turisme massiu.

La situació de les persones que viuen de lloguer ha empitjorat en els darrers anys, amb un augment dels preus i una desprotecció normativa. Les successives reformes de la Llei d'Arrendaments Urbans i la Llei d'Enjudiciament Civil han restat garanties al procés de desallotjament per impagament - amb un procediment exprés en què un sol impagament ja pot donar lloc al llançament-. D'aquesta manera, s'han precaritzat els i les inquilines, reduint la durada del contracte, per exemple. També les fiances abusives és un element que dificulta l'accés de persones amb baixos recursos al mercat de lloguer, així com els elevats preus dels intermediaris i APIs.

La manca de límits de preu a l'hora de renovar els curts contractes provoca que els augments de la renda siguin freqüents (cada tres anys) i sovint inassumibles pels llogaters i llogateres. En aquest sentit, seria interessant adoptar exemples com a França, en què els contractes es renoven automàticament si l'inquilí ho vol, sempre i quan el propietari no necessiti l'habitatge per a ell o la seva família o tingui una necessitat econòmica. A més, es compta amb un percentatge màxim d'augment del preu entre contractes, tant amb el mateix inquilí com amb un de nou.

Finalment,  juntament amb aquest percentatge màxim d'augment del preu, que faria a la pràctica de control de la pujada de preus, vam exposar el funcionament dels topalls de preus a d'altres països, en concret a ciutats com Berlin o París, introduïts l'any 2015. Els topalls de preus impedeixen que, un cop arribat a un lloguer màxim, aquest es pugui continuar augmentant. Els mecanismes de supervisió de preus i la informació disponibles són qüestions que influeixen també en el correcte funcionament d'aquests índexs.