Derecho a una educación adecuada

Observació general Nº 11
Plans d’acció per a l’ensenyament primari (art. 14)

L’article 14 del Pacte Internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals exigeix als Estats Parts que encara no hagin pogut implantar l’educació primària obligatòria i gratuïta, que es comprometin a elaborar i a adoptar un pla, dins d’un termini de dos anys, d’un pla detallat d’acció per l’aplicació progressiva, dins d’un termini raonable fixat al pla, de l’inici de l’educació obligatòria i gratuïta per a tots.
El Comitè, si bé és conscient de que hi ha diversos factors que dificulten el compliment pels Estats Parts de la seva obligació d’elaborar un pla d’acció, subratlla però, que aquestes dificultats no poden eximir als Estats Parts de les seves obligacions.


L’article 14 conté diversos elements:

Obligatorietat: Element que serveix per remarcar el fet de que ni els pares ni els tutors, ni l’Estat, tenen dret a tractar com optativa la decisió de si el nen hauria o no de tenir accés a l’educació primària.

Gratuïtat: Requisit de caràcter inequívoc que subratlla com els drets de matrícula imposats pel govern , les autoritats locals o l’escola, així com uns altres despeses directes o indirectes, son desincentius del gaudi del dret i poden posar en perill la seva realització.

Adopció d’un pla detallat: s’exigeix a l’Estat Part que adopti, en el termini de dos anys, un pla d’acció que ha de comprendre totes les mesures que siguin necessàries per garantir cadascun dels components necessaris del dret i que ha de ser suficientment detallat com per aconseguir l’aplicació plena del dret. És important la participació de tots els sectors de la societat civil en l’elaboració del pla i és essencial que existeixin algun mitjans per avaluar periòdicament els progressos i garantir la responsabilitat.

Obligacions: L’estat Part no pot eludir l’obligació inequívoca d’adoptar un pla d’acció al·legant que no disposa dels mitjans escaients.

Aplicació progressiva: El pla d’acció ha de tenir com objectiu aconseguir l’aplicació progressiva del dret a l’educació primària obligatòria i gratuïta.

El Comitè demana a tots els Estats Parts que garanteixin el ple compliment de les disposicions de l’article 14 i que el pla d’acció que elaboren es presenti a ell com a part integrant dels informes exigits pel Pacte.
 

Observació general N° 13

El dret a l’educació (art.13)

L’educació és un dret humà intrínsec i un mitja indispensable per a realitzar altres dret humans. Els estats Parts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals convenen en que tot l’ensenyament, ja sigui públic o privat, escolar o extra escolar, ha d’orientar-se cap als propòsits i objectius que es defineixen en el paràgraf 1 de l’Article 13.

En aquest article els Estats Parts reconeixen que el dret de tota persona a l’educació; convenen en que l’educació ha d’orientar-se cap al ple desenvolupament de la personalitat humana i del sentit de la seva dignitat, i ha d’enfortir el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals; convenen també en que l’educació ha de capacitar a totes les persones per a participar efectivament a una societat lliure, afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i entre tots els grups racials, ètnics i religiosos, i promoure les activitats de Nacions Unides en pro del manteniment de la pau.

Tot i que l’aplicació precisa i adient dels requisits dependrà de les condicions que establertes en un determinat Estat Part, la educació en totes les seves formes i en tots els nivells ha de tenir quatre característiques interrelacionades:

Disponibilitat: en el sentit que ha d’haver institucions i programes d’ensenyament en quantitat suficient en l’àmbit de l’Estat Part.

Accessibilitat: les institucions i els programes d’ensenyament han de ser accessibles a tots, assequibles materialment i a l’abast de tots, sense discriminació, en l’àmbit de l’Estat Part.

Acceptabilitat: la forma i el fons de l’educació, compresos els programes d’estudi i els mètodes pedagògics, han de ser acceptables, adients, adients culturalment i de bona qualitat, per als estudiants i, quan es cregui oportú, els pares.

Adaptabilitat: L’educació ha de tenir la flexibilitat necessària per adaptar-se a les necessitats de les societats i comunitats en transformació i respondre a les necessitats dels alumnes en contexts culturals i socials variats. L’ensenyament primari, que és el component més important de l’educació bàsica, ha de ser obligatòria i assequible de forma gratuïta.

L’ensenyament secundari ha de ser generalitzada i fer-se assequible a tots, per tots els mitjans que siguin adients, i en particular per la implantació progressiva de l’ensenyament gratuït; exigeix plans d’estudi flexibles i sistemes de instrucció variats que s’adaptin a les necessitats d’alumnes de diferents contexts socials i culturals. Encara que el contingut de l’ensenyament secundari és diferent als Estats Parts i amb el temps, implica l’assoliment de l’educació bàsica i la consolidació dels fonaments del desenvolupament humà i de l’aprenentatge a la llarg de tota la vida; prepara als estudiants per a l’ensenyament superior i professional, que permet aconseguir un desenvolupament econòmic, social i cultural constant i la ocupació plena i productiva.

L’ensenyament superior no ha de ser generalitzat, sinó només disponible sobre la base de la capacitat, que haurà de valorar-se amb respecte als coneixements especialitzats i l’experiència de cadascú. Les persones que no hagin rebut o enllestit el cicle complert d’instrucció primària, o, en general, no hagin satisfet les seves necessitats bàsiques d’aprenentatge, tenen dret a l’educació fonamental, o a l’ensenyament bàsic, que no es troba limitat per l’edat ni pel sexe.

Els Estats Parts es comprometen a respectar la llibertat dels pares i tutors legals tant per a que els seus fills o pupils rebin una educació religiosa o moral de conformitat a les seves pròpies conviccions com de escollir per a ells escoles diferents de les públiques; que es comprometin també a respectar la llibertat dels particulars i entitats per a establir i dirigir institucions d’ensenyament, sempre que satisfacin els objectius educatius exposats en el mateix Pacte.

El Comitè observa que només es pot gaudir del dret a l’educació si va acompanyat de la llibertat acadèmica del cos docent i dels alumnes. Els membres de la comunitat acadèmica són lliures, individualment o col•lectiva, de buscar, desenvolupar i transmetre el coneixement i les idees mitjançant la investigació, la docència, l’estudi, el debat, la documentació, la producció, la creació o els escrits. Per al gaudiment de la llibertat acadèmica és imprescindible l’autonomia de les institucions de l’ensenyament superior, que es centri en el grau d’autogovern necessari per a que siguin eficaces les decisions adoptades per les institucions de l’ensenyament superior amb respecte a la seva tasca acadèmica, normes, gestió i activitats connexes.

En opinió del comitè, els càstigs físics son incompatibles amb el principi de la dignitat humana. Tampoc és admissible que cap tipus de disciplina infringeixi els drets consagrats pel Pacte. Els Estats Parts han de prendre les mesures necessàries per aquí a cap institució d’ensenyament s’apliquin formes de disciplina incompatibles amb el Pacte.

Obligacions dels Estats Parts

Tot i que el Pacte disposa la seva posada en marxa gradual i reconeix les restriccions degudes a les limitacions del recursos de que disposa, imposa també als Estats Parts diverses obligacions amb efecte immediat. Ells tenen obligacions immediates respecte del dret a la educació, com és la garantia de l’exercici del drets sense cap discriminació a l’obligació de prendre mesures, que han de ser deliberades, concretes i orientades el més clarament possible, per aconseguir la plena aplicació del dret a la educació.

El dret a l’educació imposa a els Estats Parts tres tipus d’obligacions:

- evitar les mesures que obstaculitzin o impedeixin el gaudiment del dret mateix;

- Prendre mesures que no permetin que el dret a l’educació sigui obstaculitzat per tercers;

- Prendre mesures positives que permetin als individus i comunitats gaudir del dret els hi presti assistència.

Els Estats Parts tenen l’obligació de prosseguir activament el desenvolupament del sistema escolar en tots els cicles d’ensenyament fent una estratègia global de desenvolupament, que ha de contenir l’escolarització en tots els seus nivells. Tenen les obligacions de respectar, protegir i portar a efecte cada una de les característiques fonamentals del dret a l’educació donant prioritat a la implantació de l’ensenyament primari, gratuït i obligatori. Han de supervisar acuradament l’ensenyament, compreses les polítiques corresponents, institucions, programes, pautes de despeses i demés pràctiques, amb la finalitat de posar de manifest qualsevol discriminació de fet d’adoptar les mesures per a sobresanar-la.

Per últim el Comitè senyala l’obligació de tots els Estats Parts de prendre mesures, tant per separat com mitjançant l’assistència i la cooperació internacionals, especialment econòmiques i tècniques, pel ple exercici del dret a l’educació.