Cal actuar ja per protegir les llogateres: el Consell de Ministres ha de garantir el dret a l’habitatge

Fa temps que venim alertant de la bombolla desbocada de preus dels lloguers a Catalunya i a tot l’estat, en especial a les ciutats grans i mitjanes i a les àrees metropolitanes. Les pujades especulatives de preus provocades per la financiarització de l’habitatge, sumades a les conseqüències de l’esclat de la bombolla-estafa hipotecària, ens han portat a una crisi habitacional greu, que fa temps que denunciem.

De 2013 a 2018, els preus de lloguer han pujat vertiginosament (34’7% a Catalunya i 42% a Barcelona), desconnectant-se dels ingressos de les llogateres i provocant un sobreesforç econòmic, quan directament impossibilitat de poder assumir el pagament i l’amenaça de desnonament  o la obligació de canviar d’habitatge (i d’entorn). Això s’ha traduït en 253.473 desnonaments de lloguer de 2013 a 2019 a Espanya, 65.410 a Catalunya i 16.149 a Barcelona. L’any 2019, el 80,6% del total dels llançaments a Barcelona eren per lloguer, sense comptar els “desnonaments silenciosos de lloguer”: veïnes que han d’abandonar els seus habitatges perquè els apugen el preu en acabar-se el contracte o senzillament no es permet la  seva renovació.

L’epidèmia del COVID 19 ha deixat a moltes persones sense feina, provocant milers d’acomiadaments i deixant molts petits negocis autònoms, cooperatives etc. sense cap mena d’ingressos. A més, alguns contractes de lloguer venceran mentre duri aquesta crisi sobtada. És previsible també que, un cop es comenci a superar la crisi sanitària, es consolidi una crisi econòmica de dimensions encara desconegudes.

Imaginem quins seran els efectes de tot això per a les llars llogateres, per exemple, en ciutats com Barcelona, on el 25% dels assalariats ja cobrava menys de 1000 euros -el 50% en persones menors de 30 anys- és a dir quasi el que implica el 100% d’un lloguer mitjà l’any 2019 (972 euros). Durant 2019 l’esforç mitjà d'accés al lloguer per llars amb ingressos de 2,5 SMI, és a dir el percentatge que representava el preu mig de lloguer respecte els ingressos de dues persones treballant, era del 35,7% a Catalunya i del 43,2% a Barcelona ciutat; quan una d’aquestes dues persones és acomiadada o no cobra, pagar el lloguer significa quedar-se amb zero recursos.

Al superposar-se els efectes gravíssims del coronavirus i als de la situació de crisi habitacional anterior, els riscos per les llogateres augmenten de forma alarmant. L’any 2018 a Catalunya hi havia 799.200 llars en lloguer i a tot l’estat 3.291.300. Moltes de les  persones llogateres s’enfrontaran aquest mes d’abril o el següents a forçats impagaments dels lloguers, que es traduiran, si no s’actua, en demandes judicials i en desnonaments massius.

Després d’aturar la curva de contagis caldrà doncs aturar la curva de desnonaments: els que han quedat aturats per l’estat d’alarma i que se sumin sinó es prenen mesures immediates. Segons dades publicades a la premsa, el propi Ministeri estima en 400.000 les famílies amb problemes per pagar el lloguers, i es podria disparar aquesta xifra fins a 1,5 milions de llars en els propers mesos.

Poder accedir a un habitatge digne i adequat és un dret fonamental, i és a més condició necessària o garantia de la resta de drets humans bàsics. Més encara en una situació d’emergència sanitària i de salut pública com l’actual. Així ho entén per exemple, la Relatora Especial de la ONU sobre el dret a un habitatge adequat, Leilani Farha, afirmant que “l'habitatge s'ha convertit en la primera línia de defensa contra el coronavirus” i que els poders públics han de protegir els drets “proporcionant assistència financera directa o diferir els pagaments de lloguer i hipoteca; promulgant una moratoria sobre els desallotjaments; introduir mesures d'estabilització o reducció de lloguers; i, almenys durant la pandèmia, suspendre costos i recàrrecs de serveis públics”.

Per tant és imprescindible que demà el Consell de Ministres aprovi mesures immediates que permetin suspendre el pagament de lloguers a curt i mig termini. Però no qualsevol tipus de mesures: cal que siguin efectives i socialment justes, distingint segons el tipus de propietaris per no socialitzar les pèrdues i que els grans propietaris assumeixin els impagaments. En aquest sentit i a l’espera del que s’aprovi finalment, no estan justificats els crèdits avalats per l'Estat per a les famílies més vulnerables quan els arrendadors són entitats financeres, Socimis o fons voltors, en el que representaria una nova transferència de recursos públics totalment injustificada.

Durant els darrers dies estan a debat possibles mesures per a les llogateres. Estan trascendint algunes dades parcials, com que els arrendadors són sobretot petits propietaris i que els grans tenidors només tenen un 10% dels habitatges. Demanem que es publiquin aquestes dades, doncs tot i que és cert que una part important dels arrendadors són particulars, hi ha informes oficials que indiquen que en grans ciutats, com per exemple a Barcelona, els grans tenidors dominen el 24,3% del mercat, percentatge que arriba al 40% si incloem les persones físiques amb més de 15 habitatges.

Tampoc serveixen les “excuses jurídiques”: hi ha exemples legals que imposen obligacions diferents segons si es tracta de grans o de petits propietaris: com per exemple el Decret Llei 17/2019 que amplia la LLei 24/2015 contra els desnonaments i els talls que amplia la definició de gran tenidor a les persones físiques amb més de 15 habitatges, o el Reial Decret Llei 7/2019, que estableix contractes de lloguer de 5 0 7 anys, segons si la propietat dels habitatges llogats és persona física o jurídica.

Els grans operadors han d'assumir les necessàries mesures d'urgència que han d’adoptar els poders públics i en tot cas, les ajudes públiques han de destinar-se a pagar els lloguers impagats a petits propietaris, tant amb les llogateres d’habitatges com amb les de locals comercials. Ha arribat l’hora que la banca retorni el rescat i que les Socimis paguin els impostos que s’han estalviat.

De nou ha estat la ciutadania organitzada i els moviments socials qui ha reaccionat activant multitud d’iniciatives solidàries, junt amb la societat civil, el teixit social i molts d’altres agents. Des de l’Observatori DESC donem ple suport a pla de xoc social i a la vaga de llogateres. El Govern ha de donar cobertura a les llogateres afectades pel Covid19, en aquest moment i quan el superem. Cal legislar per donar cobertura a la impossibilitat de pagar els lloguers de l’habitatge habitual distingint entre petits i grans propietaris, alhora que impedint la interposició de demandes per impagament o extinció de contractes en cas de famílies vulnerables, adoptant mesures també per a les entitats o iniciatives de l’economia social i solidària, autònoms i petit comerç que no poden fer front als lloguers dels seus locals.

Més enllà de les respostes d'urgència, seran necessàries més mesures en clau social, doncs no és acceptable ni eficaç una sortida de la situació actual socialitzant les pèrdues, en especial sobre les persones més vulnerables. Tal i com ens recorden cada vespre a les 20h els aplaudiments de reconeixement a la sanitat i a les treballadores i sectors que són a la primera línia de resposta contra la pandèmia, ara més que mai, cal treballar per la protecció dels drets fonamentals i la vida digna de tota la població.

Multimedia

stop_lloguers_abusius

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.