Balanç 2018: l’habitatge com a problemàtica principal de la ciutadania barcelonina

Tanquem l’any 2018 amb l’habitatge com a problemàtica principal de la ciutadania barcelonina. La vulneració del dret a un habitatge digne afecta cada cop a més persones. Com observatori de drets socials, volem fer un recull d’aquelles dades més rellevants en aquest camp el darrer any:

Desnonaments, preus de lloguer i pobresa energètica

  • L’últim trimestre de 2018 s’han efectuat 11547 llançaments, un 56,1% dels quals per impagament de lloguer. En el cas de Catalunya, les dades són de 2.531 desnonaments, representant un 21,9% del total i un 6% més que el 2017. La dificultat de poder assumir el cost de la llar genera angoixa i greus afectacions a la salut. El 2018 dues persones s’han suïcidat com a conseqüència d’un desnonament imminent. Darrerament, se sumen els “desnonaments oberts”, sense data ni hora fixada.
  • La pobresa energètica és un problema associat a les dificultats de pagar les factures dels subministraments bàsics com aigua, electricitat o gas. Durant l’any 2018, a Catalunya el nombre de talls de subministraments ha estat limitat gràcies a la vigència de la llei 24/2015, però l’acumulació de deute ha generat situacions d’assetjament per al cobrament part de les companyies subministradores.
  • Els preus del lloguer han continuat molt elevats durant l’any 2018. L’últim trimestre, el lloguer mitjà se situava en 948€. En aquest àmbit, és destacable tenir en compte que hi ha hagut propostes legislatives per mitigar la inestabilitat dels contractes, augmentant-ne la durada.

Pisos rusc, SOCIMIs i Golden Visa

  • La dificultat de tenir un habitatge assequible ha generat iniciatives polèmiques, com els anomenats “pisos rusc”, infrahabitatge en condicions denigrants, amb una contestació important per part de la ciutadania.
  • Les SOCIMIs, empreses d’inversió immobiliària que no tributen per l’impost de societats i sovint vinculades a fons voltor, han tingut un creixement exponencial. 20 noves socimis han nascut durant el 2018, sumant ja 69 a l’estat espanyol.
  • Fins el 31 d’octubre, a Espanya s’havien concedit 5778 “Golden Visa”, residència per a estrangers a canvi d’una inversió immobiliària de més de mig milió d’euros. Fins ara, s’han concedit ja 24.775 visats d’aquest tipus, sota la sospita de servir per al blanqueig de capitals.  

Iniciatives ciutadanes i legislatives

  • Aquest 2018 els diferents moviments pel dret a l’habitatge han continuat aturant desnonaments, aconseguint negociacions per limitar les pujades abusives dels lloguers i sumant persones a la lluita en defensa del dret a l’habitatge.
  • A més, hem aconseguit dues fites importants:

1. Recuperar la llei 24/2015, que estava suspesa per un recurs davant el Tribunal Constitucional. A Catalunya, els grans propietaris ja no podran desnonar llars vulnerables sense oferir un lloguer social al mateix domicili.

2. Aprovar la mesura del 30% a Barcelona: les noves construccions d’habitatges o rehabilitacions integrals hauran de destinar un 30% a habitatge assequible en règim d’HPO.

  • A nivell legislatiu, la nova llei hipotecària s’ha aprovat a finals d’any, establint certs límits als abusos de les entitats financeres però sense regular la dació en pagament. Al mateix temps, la “Ley Vivienda PAH”, està en negociacions al Congrés dels Diputats.
  • Pel que fa al lloguer, hi ha hagut diverses propostes legislatives el 2018. Finalment, s’ha aprovat un Reial Decret de mesures urgents que planteja l’allargament dels contractes, la limitació de les fiances i l’assumpció per part dels grans propietaris de les despeses dels intermediaris i immobiliàries. Si bé no incloïa la regulació dels preus de lloguer, previsiblement sí s’incorporarà properament, ja que el reial decret està pendent de convalidació al Congrés i no té els suports suficients.

En l’àmbit internacional dels Drets Humans

Multimedia

crisi-habitatge-barcelona
balanc_2018_habitatge-
balance_2018_vivienda

Agenda