Dret a l'aigua

El dret a l'aigua significa la possibilitat de que totes les persones puguin accedir, tant físicament com econòmica, a l'aigua potable en quantitats suficients per satisfer les necessitats personals i domèstiques. L'accés a l'aigua potable és fonamental tant per la supervivència de pobles i persones, com per a gaudir de determinades pràctiques culturals o per assegurar la higiene ambiental.

Malgrat que disposar d'aigua potable és una condició imprescindible per desenvolupar un projecte de vida autònom, el reconeixement del dret a l'aigua és molt recent. Concretament, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals deriva el dret a l'aigua del dret a l'alimentació i el dret a la salut. En la seva Observació General número 15, el Comitè defineix el dret a l'aigua com l'accés a  un "subministrament suficient, físicament accessible i a un cost assumible d’aigua salubre i de qualitat acceptable per a l'ús personal i domèstic de cada persona". Una quantitat adequada d'aigua salubre és necessària per prevenir la mortalitat deguda a la deshidratació i per a reduir el risc de transmissió de malalties d'origen hídric, per al consum, la cuina i la higiene personal i domèstica. A més, la població ha de ser degudament informada sobre els recursos hidràulics, la seva qualitat, etcètera.

Les principals normes que reconeixen expressament el dret a l'aigua, a més de l'Observació General 15 del Comitè DESC que les interpreta, són d'àmbit regional. En aquest sentit, convé destacar el Protocol de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles sobre els Drets de les Dones a l'Àfrica -art. 15 i 18-, la Carta Africana sobre els Drets i Benestar dels Infants -art. 14- i el Protocol de San Salvador-art.11-.