Dret al treball

El dret al treball fa referència a la possibilitat de participar lliurement en les activitats de producció i de prestació de serveis a la societat i al gaudi dels beneficis obtinguts mitjançant aquestes activitats. Aquests beneficis han de garantir un nivell de vida adequat. El dret al treball és el primer dels drets reconeguts de forma específica en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) que, en el seu article 6 estableix que el dret a treballar comprèn “el dret de tota persona a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement escollit”.


D'altra banda, els drets laborals són les normes que protegeixen les persones treballadores i comprenen: el dret a unes condicions dignes de treball, segures i higièniques; el dret a un treball lliurement escollit i acceptat, el dret a una remuneració adequada, el dret a la limitació de la jornada i a períodes de descans remunerat, el dret a constituir sindicats i a afiliar-s’hi, el dret de vaga, el dret a igual remuneració per treball d’igual valor i el dret a la igualtat en el tracte.

El reconeixement en l’àmbit internacional del dret del treball és ampli. En efecte, juntament amb el PIDESC -arts. 6, 7, 8 i 10 (3)- i la Observació General número 18 del Comitè DESC que desenvolupa els esmentats articles, destaquen els Convenis de la Organització Internacional del Treball, especialment el Conveni 122 -art. 1 (2)-. En l’àmbit europeu cal mencionar tant la Carta Social Europea -Part. I, arts. 1-10, 18 i 19-  com la versió revisada del 1966 encara pendent de ratificació per part del govern espanyol. Alhora, també són d’aplicació en l’àmbit regional el Protocol de San Salvador -arts. 6, 7, 8, 17 (b) i 18 (a) - i la Carta Africana Sobre els Drets Humans i els Drets dels Pobles -art. 15-.