10/31/2011

Comunicat front l'agilització processal dels desnonaments per impagament de lloguer

Desnonaments exprés en el marc de la crisi:

Un despropòsit que vulnera les obligacions estatals en matèria de Dret a l'Habitatge

 

Aquest setembre de 2011 ha estat aprovada, amb el voto favorable de PSOE, CiU, Grupo Mixt i Entesa Catalana, i l’abstenció del PP, la Llei de Mesures d’Agilització Processal, entrant en vigor avui dilluns 30 d’octubre. Aquesta norma, dirigida a agilitzar processos i escurçar els temps als Tribunals, modifica, entre d’altres, la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) amb el fi d’agilitzar els desnonaments per impagament de lloguer.

A partir d'avui, quan el propietari presenti una demanda per impagament, el secretari judicial donarà deu dies al llogater per a que pagui la quantitat pendent, abandoni l'habitatge o presenti al·legacions per les que s'oposa al pagament. Si transcorregut aquest periode el demandat no ha fet res d'això, el secretari judicial procedirà directament a fixar data de desnonament, prèvia solicitud del propietari, sense necessitat de que es realitzi cap judici.

Aquesta modificació de la LEC ve a completar la Llei de Mesures de Foment i Agilització Processal del Lloguer i Eficiència Energètica dels Edificis, anomenada "Llei del desnonament exprés" que va ser aprovada el 2009. Aquesta norma va reduir de dos mesos a un el termini que ha de transcòrrer entre el moment en el que l'arrendador exigeix per requeriment el pagament dels deutes endarrerits i el moment en que pot presentar una demanda.

Tal i com ja va posar de manifest al 2009 davant l’aprovació d’aquella Llei, l’Observatori DESC considera que, en l’actual crisi, davant la pluja d'acomiadaments massius, l’augment de l’atur que arriba a xifres històriques (quasi 5 milions segons les darreres dades) i les previsibles dificultats de moltes famílies per fer front al pagament del lloguer, una mesura com aquesta resulta injustificable.

Les polítiques impulsades a l’estat espanyol de promoció del règim de compra han fet que siguin els col·lectius en major situació de vulnerabilitat - aturats, famílies migrants, gent gran, joves precaris - i per tant els més afectats per la crisi, els qui es concentrin en habitatges de lloguer. Tot i les dificultats econòmiques, però, els estudis confirmen que l'habitatge és la despesa que tota família prioritza. Abans es retallen d’altres despeses com l’alimentació i l’oci. Només davant obstacles insalvables les llars posterguen el pagament del lloguer. Davant la inexistència d’un parc d'habitatges de lloguer social capaç d’acollir les persones empobrides, flexibilitzar els desnonaments per motius econòmics significa, doncs, abocar al carrer a les víctimes de la crisi.

Amb aquesta nova norma, el Govern torna a donar suport als qui més tenen restant-li als qui estan en major situació de vulnerabilitat. En comptes d’aturar la inseguretat que suposa sobreviure en un mercat salvatge com el de l’habitatge de lloguer, - amb pujades indiscriminades de rendes cada 5 anys, exigència d’avals bancaris que vulneren la Llei d’Arrendaments Urbans, incapacitat real d’exigir per part dels llogaters condicions mínimes d’habilitat, discriminacions en funció del color de la pell, orientació religiosa o nacionalitat de l’inquilí - opta per subvencionar a propietaris i desnonar per la via ràpida aquelles persones i famílies en major situació de dificultat. En cap cas distingeix entre petits i grans propietaris, com tampoc no ho fa entre els que deixen de pagar per manca de voluntat i els qui ho fan degut a una situació d’insolvència.

En resum, crida l’atenció la incapacitat del legislador per intervenir en un mercat com el de l’habitatge, cada dia més desigual i insegur, permetent l’acumulació de milions d’habitatges buits en mans de grans propietaris, immobiliàries i entitats financeres sense cap penalització, al mateix temps que centenars de milers de famílies són desnonades sense dret a la tutela judicial efectiva i sense que l’administració disposi d’un parc públic d’habitatge en règim de lloguer social realment assequible on reallotjar a les famílies afectades. Segons dades del 2011, cada dia es realitzen 178 desnonaments a l’estat espanyol.

La llei del Desnonament Exprés i la nova norma d’agilització dels desnonaments suposen un despropòsit que, a més a més, vulneren les obligacions de l'estat espanyol en matèria de drets humans. Així, el Comitè de Drets Socials de Nacions Unides ha manifestat l'obligació dels poders públics de que les polítiques econòmiques i d’habitatge prioritzin la satisfacció del dret a l’habitatge de les persones en major situació de vulnerabilitat. El Comitè, en l’Observació General n.7 al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals sosté l’obligació d’evitar desallotjaments per motius econòmics i d’impedir que cap desallotjament condueixi a una situació de manca d’habitatge. Finalment, el Relator de Nacions Unides pel Dret a l’Habitatge, Miloon Kothari, en la seva visita a Espanya va recordar als poders públics l’obligació establerta en la Constitució, a partir de l’article 47 - que consagra el dret a l'habitatge - i l'article 33 – que estableix l'ús social de la propietat- , d’impedir usos antisocials de la propietat com l’abandó de bens immobles.

L’actual Relatora de Nacions Unides pel Dret a l’Habitatge, Raquel Rolnick, per la seva banda, ha manifestat en un comunicat recent que els mecanismes de mercat s’han mostrat insuficients per a garantir el dret un habitatge adequat per a tots i totes. Cal un sector públic actiu que promogui formes segures i assequibles de tinença.

Per tot això, i especialment en l’actual situació de crisi, “premiar” els qui tenen habitatges vuits amb ajuts a fons perdut, i alhora facilitar els desnonaments per motius econòmics tot i no existir un parc públic de lloguer social, suposa un despropòsit que vulnera obligacions estatals en matèria de drets humans.

Observatori DESC