Missatge d'error

Warning: Invalid argument supplied for foreach() a desc_node_view() (línia 89 de /home/observatoridesc/webapps/observatori/sites/all/modules/custom/notsoda/desc/desc.module).

Repensem com els drets econòmics i socials s’han vist afectats durant la pandèmia

Després del Consell de Ministres convocat ad hoc del passat diumenge 25, l’Executiu espanyol comunicà a través del President Pedro Sánchez la decisió de declarar de nou l’Estat d’Alarma (EA) a tot el territori. Aquesta declaració de l’EA serà prorrogat fins el 9 de maig de 2021 si rep el recolzament necessari al Congrés dels Diputats.

Imatge © Personal sanitario del Hospital Gregorio Marañón durante una concentración en protesta contra las privatizaciones y los despidos. / JOSÉ LUIS ROCA

Des de l’Observatori DESC no qüestionem per se la validesa dels arguments tècnics i epidemiològics que porten a buscar mesures excepcionals al nivell estatal com a paraigües jurídic d’altres mesures excepcionals a les Comunitats Autònomes. Ans al contrari, sostenim que la situació a molts indrets del territori justifiquen mesures que poden limitar els drets dels ciutadans de forma transitòria, tot i obeint sempre els anomenats “Principis de Siracusa” (els que, proposats per les Nacions Unides en 1984, detallen les situacions en què els drets humans es poden veure condicionats de forma proporcionada i temporal quan la salut pública es veu amenaçada). Recordem, emperò, que a la justificació tècnica esgrimida pel govern central i les CCAA també se n’afegeix una altra de caire econòmic: allargar el paraigües jurídic de l’excepcionalitat ha de permetre vetllar perquè no hi hagi passes en fals en la recuperació econòmica. Per això reivindiquem l’ús d’una perspectiva de salut pública més integradora que, tot i tenint com a objectiu primordial evitar aquestes regressions, previngui també els impactes més perniciosos de la pandèmia. Un abordatge que a banda dels elements tècnics tingui en compte allò que sovint els indicadors epidemiològics no mostren: les desigualtats, la precarietat, el patiment o la limitació de drets bàsics, que conflueixen en el fet que el perllongament de l’estat d’alarma té efectes desiguals en la societat, impactant de forma més pronunciada en els col·lectius més vulnerables.  

Des de l’Observatori DESC volem emfatitzar que les mesures que s’han pres fins a l’aprovació del nou Estat d’Alarma han estat insuficients, no pas pel que fa l’afectació de drets bàsics com el dret de reunió o la mobilitat sinó, sinó respecte la protecció social per fer suportable tota l’afectació econòmica i social provocada per la pandèmia. Més enllà d’algunes mesures ben dirigides però d’abast limitat com l’Ingrés Mínim Vital o l’allargament dels ERTE, els determinants socials de la pandèmia han estat en bona mesura obviats, així com les desigualtats, i els drets socials sovint menystinguts. És el cas, per exemple, dels anomenats confinaments selectius a barris de classe treballadora o de l’exposició d’alguns col·lectius professionals considerats “essencials” al SARS-CoV-2. 

Per aquests motius considerem que la declaració de l’EA hauria d’acompanyar-se d’una anàlisi de com els drets econòmics i socials s’han vist afectats durant la pandèmia, quines mesures es prendran en conseqüència (incloent, però no limitades a, l’increment del pressupost en salut pública, l’ampliació de plantilles en sanitat, la moratòria dels desnonaments o paquets energètics per a llars en risc de pobresa energètica), i a partir de quins recursos, per assegurar-ne la seva preservació i promoció equitativa, mentre duri l’EA i també posteriormente, en línia amb les recomanacions de múltiples organismes internacionals com les Nacions Unides, el Council of Europe o Human Rights Watch.

Multimèdia

concentracion-sanitarios © JOSÉ LUIS ROCA

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.

Segueix-nos a X (abans Twitter)!