01/23/2015

Bárcenas no està sol

Des de l’Observatori DESC, entitat impulsora de l’acusació popular contra el Sr. Luis Bárcenas, volem denunciar els constants obstacles per esclarir un dels casos de corrupció més destacats dels últims anys a l’Estat Espanyol.

L’Observatori va interposar la querella el juny de 2013 per delictes fiscals, suborn, tràfic d’influències i falsedat de comptabilitat de partit polític. Des de llavors, com mostra el documental Termitas, els advocats a càrrec del cas, Gonzalo Boyé i Isabel Elbal, han patit nombroses dificultats, imposades tant des de fiscalia com per part del Partit Popular i del propi sistema judicial, per investigar els fets.

El desinterès per esclarir el cas Bárcenas es va confirmar el mes passat, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va decidir substituir el jutge instructor del Jutjat 5 de l’Audiència Nacional, el Sr. Pablo Ruz, després de 19 mesos d’investigació. La decisió va ser presa per un reduït nombre de vocals en el si de la comissió permanent del CGPJ i no en una votació més àmplia al ple.

Així, l’òrgan de govern dels jutges va decidir treure la plaça de Ruz a concurs en lloc de prorrogar-li sis mesos més la comissió de serveis que estava duent a terme. Segons aquest acord, el jutge Ruz haurà de deixar l’Audiència al març, resultant gairebé impossible finalitzar la instrucció del cas i dilatant així les actuacions. El magistrat només podria romandre com a jutge de suport a l’Audiència fins el juny, sempre i quan, però, ell mateix ho demani i el jutge titular ho accepti.

Igual de qüestionable resulta el tracte de favor envers Luis Bárcenas escenificat per la seva sortida de la presó en llibertat sota fiança sense haver esgotat el període de 2 anys de presó provisonal, prorrogable a dos més. La fiança sol·licitada per l’Audiència és de 200.000 euros, quantitat que resulta irrisòria si es compara amb els diners evadits i la responsabilitat civil exigida, que ascendeix a més de 43 milions d’euros. Tant és així, que en menys de 48h la família ha aconseguit fer el dipòsit.

Més enllà del risc de fuga, en tant que acusació particular ens preocupa especialment la facilitat amb què l’acusat podria destruir noves proves com ara patrimoni ocult o comptes bancaris que encara no han estat bloquejats. Si bé és cert que es proposa la retenció del passaport i l’obligatorietat de comparèixer tres cops per setmana al jutjat, el DNI és suficient per viatjar a paradisos fiscals de l’espai Schengen com Andorra i Luxemburg.

La presó preventiva és, sense cap mena de dubte, una figura excepcional que ha de ser utilitzada com a última ràtio. Sempre que sigui possible s’ha de prioritzar l’aplicació de mesures menys lesives per a la persona imputada. Tanmateix, resulta preocupant que aquest garantisme penal acostumi a protegir exclusivament els detinguts per grans delictes econòmics. Aquest és el cas no només del Sr. Bárcenas, sinó també de l’expresident de Balears Jaume Matas i del constructor Josep Lluís Núñez. Aquests últims van obtenir ràpidament el tercer grau penitenciari a diferència, per exemple, dels joves que apereixen al documental Ciutat Morta. Tanmateix, ni Bárcenas, ni Jaume Matas, ni Josep Lluís Núñez no han volgut colaborar mai amb la justícia, un dels elements per aconseguir la llibertat sota fiança.

L’existència d’una justícia per rics i una justícia per pobres no es resol només amb noves lleis anti-corrupció. Dotar el poder judicial de més eines i recursos per investigar la delinqüència econòmica hauria de ser un primer pas per acabar amb la xacra de la corrupció. Alhora, però, per fumigar les termites que rosseguen l’actual sistema polític i judicial heredat d’una transició pactada, cal actuar amb fermesa des dels espais polítics, socials i judicials. Hores d’ara, la plaga de la corrupció està tan estesa que només una desinfecció profunda podria lliurar-nos de la impunitat que semblaria protegir delinqüents econòmics confessos.