12/23/2014

Avançament de l'Informe: Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya.

Impactes en el dret a la salut i en els drets dels infants de la crisi hipotecària.

L’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració del projecte europeu de recerca SOPHIE sobre l’impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en salut i el grup de recerca EMIGRA (CER-Migracions, UAB), presentarem properament l’informe «Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impactes en el dret a la salut i en els drets dels infants de la crisi hipotecària». 

L’estudi analitza la problemàtica que pateixen a Catalunya les persones amb dificultats per fer front a l’hipoteca a partir de l’anàlisi de 1.200 enquestes realitzades a persones que han contactat amb la PAH durant els mesos d’octubre i novembre de 2014. Tot i no tenir caràcter exhaustiu l’amplitud de la  mostra permet detectar patrons comuns.

L’anàlisi de les enquestes aporta, en primer lloc, informació sobre el perfil sociodemogràfic i els factors de vulnerabilitat de les llars catalanes afectades. En segon terme, la mostra detalla el diferent comportament de les entitats financeres a Catalunya, unes dades que tant els propis bancs com les administracions no han volgut facilitar a dia d’avui. En tercer i últim lloc, l’estadística permet avaluar els impactes de la problemàtica en el dret de les persones afectades, i molt especialment dels infants, a disposar d’un habitatge digne i a gaudir del més alt nivell possible de salut.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC vam ser de les primeres entitats que, ja el 2009, vam alertar de la gravetat de la problemàtica. Des de llavors hem denunciat reiteradament l’obligació de les administracions públiques d’informar sobre l’impacte de la crisi hipotecària i d’emprendre polítiques que facin efectius els drets de les persones afectades a disposar d’un habitatge digne i en general a un nivell de vida adequat. Davant la manca de dades oficials, el 2013 l’Observatori DESC i la PAH vam publicar l’Informe “Emergencia Habitacional en el estado español. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de derechos” on, a través de més d’11.000 enquestes, aportàvem dades inèdites sobre l’impacte en les persones afectades i el comportament de les entitats financeres. Donat l’interés suscitat per mitjans estrangers i per les xarxes europees i internacionals en les que participem l’Informe es troba disponible també en anglès.

L’Informe esmentat confirmava els greus efectes de la problemàtica en termes de salut i l’alt nombre d’infants afectats.  És per això que enguany hem volgut aprofundir en aquests dos aspectes. Alhora, donat el moment de redefinició com a país, l’estudi està exclusivament centrat en valorar la crisi hipotecària a Catalunya. 

A l’espera de l’informe complet que es farà públic al febrer, avancem ara en aquesta nota algunes dades:

  1. La majoria de les persones enquestades, un 73%, viuen a la província de Barcelona, un 10% a Tarragona, un 8% a Girona i un 8% a Lleida. La distribució d’aquestes persones a l’interior de Catalunya es correspon amb les dades del Consell General del Poder Judicial, segons les quals, el 2013, un 65% de les execucions hipotecàries es van produir a Barcelona, un 15% a Tarragona, un 7% a Lleida i un 4% a Girona.
  2. Perfil de les persones enquestades I: El 80% eren nascudes a l’estat espanyol. Entre les persones nascudes a països estrangers, la comunitat més afectada és la llatinoamericana, sent l’equatoriana, amb un 5%, la nacionalitat més present. 
  3. Perfil II: El 52% de persones afectades de l'enquesta tenen menors a càrrec. El 59% de llars afectades es composen de 3 o més membres, la majoria parelles amb menors d’edat.
  4. Perfil III: Quant a la situació laboral, un 14% es troba a l’atur amb prestació i un 23% es troba en situació de màxima vulnerabilitat per estar a l’atur sense prestació.
  5. Perfil IV: Tot i les dificultats econòmiques, només un 23% ha rebut alguna prestació per part de serveis socials o d’entitats socials. Destacar que només el 26% de les famílies amb menors ha rebut atenció per part de serveis socials.
  6. Situació hipotecària: El 61% de les persones hipotecades han deixat de pagar 3 o més quotes i per tant estan en risc de desnonament. D’aquest total, el 36% ha rebut la demanda d’execució hipotecària. El 42% de les famílies amb menors a càrrec enquestades viuen sota l'amenaça de ser desnonades1. De les 1.000 llars enquestades, 367 menors viuen sota l'amenaça de desnonament.
  7. Satisfacció de necessitats bàsiques: les majors dificultats es concentren en el pagament dels subministraments de la llar (63%),  juntament amb el pagament de la roba (59%) i de l’alimentació (48%). En particular, la major dificultat resideix en el pagament del rebut de la llum (58%). Quan hi ha menors a la família, les majors dificultats es donen en el pagament de les despeses escolars (74%) i el pagament de la roba (71%), per damunt de qualsevol altra despesa.
  8. Pobresa energètica: El 32% de les llars enquestades han patit talls d’electricitat i el 23% talls d’aigua. Més de la meitat dels talls d’aigua i electricitat han afectat famílies amb menors a càrrec.  
  9. Impactes en la salut I: El 37% dels homes i el 50% de les dones enquestades declaren patir mala salut. Segons les dades sobre Catalunya de l'Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2011-2012, aquests percentatges doblen les xifres relatives al conjunt de la població.
  10. Impactes en la salut II: El 80% de les persones enquestades (78,5% dels homes i 86,6% de les dones) pateixen mala salut mental, quadruplicant el risc que té la població general segons dades de Catalunya de l'Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2011-2012.
  11. Situació del infants I: Segons declaren els adults responsables, un 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, mentre que, segons dades de Catalunya de  l'Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2011-2012, aquests percentatges són del 7 i el 6% per a la resta de població infantil.
  12. Situació del infants II: El 22% de les llars declaren que han hagut de canviar d’escola com a mínim a un dels menors amb motiu dels problemes per fer front al pagament de l'hipoteca.  D’aquests canvis escolars, gaire bé la meitat, un 47% s'ha produït durant l'any acadèmic, fet que pot tenir conseqüències negatives per a la tria del centre escolar, l'accés a beques o la integració socioeducativa dels menors.    
  13. Situació dels infants III: Aproximadament dues terceres parts de les famílies amb menors han hagut d'abandonar alguna activitat extraescolar.  Lluny de ser un luxe, el dret al lleure i a la participació es menciona a la Convenció sobre els drets de l’Infant (Nacions Unides, 1990).
  14. Comportament de les entitats financeres: Les persones afectades es concentren entre les següents entitats : Catalunya Caixa (18%), BBVA (15%), CaixaBank (14%) i Bankia (12%).

Cal destacar el fet que Catalunya Caixa i Bankia, dues de les entitats que més desnonen, són entitats rescatades amb diners públics. Alhora, oficialment s’ha volgut presentar el BBVA com a entitat exemplar, la qual cosa contrasta amb el fet que, entre les persones afectades de la PAH, aquest és un dels bancs que juntament amb Catalunya Caixa i Bankia lidera el nombre de desnonaments.

Aquests són només alguns dels resultats que conté l’informe que es presentarà al febrer. Com es pot veure, les dades són alarmants: l’emergència habitacional que pateix Catalunya està afectant no només el dret a l’habitatge, sinó també d’altres drets fonamentals com el dret a la salut de tots els membres que integren la llar, menors d’edat inclosos. 

Per mostrar la crisi hipotecària des d’una perspectiva de drets, l’informe final anirà acompanyat de l’anàlisi del marc normatiu vigent a Catalunya, amb especial atenció a les novetats legislatives dels darrers mesos, així com d’unes recomanacions finals per reorientar les polítiques públiques. 

----------

 1. En aquesta categoria s’inclourien les famílies que han deixat de pagar tres o més quotes, tant si han rebut com si no la demanda d’execució hipotecària o l'ordre de desnonament.